Després de pares Noels, tiós, Reixos, cotxets, nans, ninos, nines, pilotes, pissarres, animalets, bobs esponges..., el nostre fill segueix inquebrantablement fidel al seu juguet preferit: la reproducció en guix dels gegants de Tortosa que trasllada d'un costat a l'altre del menjador, que fa ballar, que moca i que, miraculosament, encara sobreviuen bastant sencers.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
8 comentaris:
Hehehehe així m'agrada, demostrant personalitat! ;-))
M'agrada que també els moqui... amb aquest fred que fa -cosa que m'encanta, però que té els seus riscos- els gegants també poden agafar un refredat i se'ls ha de mocar bé, pobres...
Com fes els vincles? Vull fer també però no entenc com fer.... Petonets!
Carai, 4 gegants teniu a Tortosa? Per cert, em sembla que un té un trosset trencat, no? :)
Sempre passa igual, els omplim de joguets per Nadal i Reis y ells en un tros de cartró so passant millor.
Quina gràcia!
Molt bon gourmet de joguines, el noi, si senyor, això vol dir que sap què tria, de gustos fins, de família li ve!!!!!
a saber que hi deu veure de tant fantàstic en aquests gegants per convertir-se en les seves joguines preferides. La imaginació dels més petits és una qualitat fantàstica, els fa experimentar, ser creatius, originals i únics.
Jo feia mundials de futbol amb les peces d'un escacs i una peça del Tente (a mode de pilota).
I que n'és de bonica la imaginació infantil!
Publica un comentari a l'entrada