Els inútils, en aparença, pètals de la flor de safrà, no renuncien a regalar-nos el seu color.
.
Inspirat en la imatge del perfil de Noves flors.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
I ben preciosa que és, aquesta flor.
Bell regal de reis, gràcies Jesús!
Les coses aparentment inútils poden ser les més valuoses.
Bon dia de Reis!
La natura ja té aquestes paradoxes. Aparentment ens regala coses inútils, però d'una bellesa tremenda. Per això mateix, deixen de ser inútils ja que ens omplen l'esperit de natura, llibertat i bellesa, adquirint així una funció encara més alta.
Es un bon regal.... pot ser dels millors
Quantes coses, aparentment inútils, enriqueixen els nostres sentits!
Ens regala el seu delicat color!
Els millors desitjos per al dia de Reis!
La bellesa ja ho sembla d'inútil. Però són les coses invisibles, com l'aire, les que ens permeten viure.
Recorda, Jesús, referent a això de la bellesa i la utilitat el conte de Rubén Darío que parla d'una rosa i una col-i-flor. :)
La bellesa té la utilitat en ser bella. Gràcies pel teu post. A veure si m'anime un dia d'aquests i conte la petita història d'aquesta seducció. Gràcies de nou.
Publica un comentari a l'entrada