16 de febrer 2012

Per a relats conjunts

Quan tanca els ulls, la xiqueta continua la lectura pel seu compte, i les paraules alcen vols irregulars de colors, i sa mare ja no plora, i son pare l'abraça amb mans innocents.
.
Per a la proposta de Relats conjunts d'aquest mes.

8 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Que hi hagi èxit, tens molts bloguistes animats.
*
Cada vegada demanen més xorrades per accedir als comentaris. Acabarem sense fer-ne.

deomises ha dit...

Això és el que té la lectura... Imagines i millores, fins i tot, la realitat i la quotidianitat. En més paraules es pot dir, però per què cal fer-ne ús de més si ja ho fas entenedor?!

Bon relat!


d.

Elfreelang ha dit...

MOlT bo!

XeXu ha dit...

Quina imaginació s'ha de tenir per veure tot això en un quadre així!

Montse ha dit...

he vist l'abraçada, la lectura i fins i tot un somriure ;)

Anònim ha dit...

que bo! Tot és dins el cap de la nena que imagina una història fora del llibre que llegeix. M'encanta!

Rafel ha dit...

Els més xiquets són els que ens donen més pistes sobre el quadre.

montse ha dit...

Sentir la primera lectura d'un nen, sempre ens emociona.