24 de febrer 2012

Palimpsest, de Robert Benaiges Cervera

Palimpsest, de Robert Benaiges Cervera

Sinopsi
El palimpsest, el còdex escrit dues vegades ens permet una lectura múltiple. A l’anvers, el text visible, la declaració d’amor, la complanta de l’amic a la terra, al paratge, a la gent que ens guarda, a les pedres quotidianes. Al revers, en el text ocult, l’assaig irresolut, el reconeixement íntim i la confessió del vençut. El Palimpsest és el subterfugi del poeta, la manera de fer per escriure. Un divertiment i, alhora, el seu jou.

Quantes vegades t’he dit

amb paraules deferents, però amb fermesa,
amb una paciència infinita,
amb la veu pesant,
amb vergonya
i amb penediment.
Amb els ulls d’un cretí,
com un bandit,
com un falsari,
amb un cert sarcasme
i amb fúria.
Amb la nàusea atenta,
amb desconsol,
amb indiferència.
Quantes vegades t’he dit
que no t’estimo.


I quantes altres vegades
t’he dit, fugisserament,
el contrari.