Quan la llum tasta el matí i tot just fumegen els primers cafès, no deixa d'admirar la nostra capacitat per començar de nou.
.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Començar de nou sempre és bo, és com renéixer de les cendres, com el Fènix.
Bon post!
Ens toca fer-ho cada dia, oi?
Però no és el mateix començar de nou i començar de bell nou.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Segur que no és el mateix? Jo ho faig servir indistintament quan escric...
Potser de bell nou és més literari?
No es tracta pas de literatura,
sinó que de passió i no qualsevol minsa passió!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No s'hauria de començar perquè toca, sinó perquè VOLS! I no vols poc.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Publica un comentari a l'entrada