Crònica de l'ocell que dóna corda al món, d'Haruki Murakami

En motiu del 5è aniversari de l'aparició de la col·lecció labuxaca, s'ha reeditat Crònica de l'ocell que dóna corda al món, un dels llibres més emblemàtics d'Harumi Murakami. El jove Okada, després de deixar la feina en un bufet d'advocats, es troba en una fase minimalista de la seva vida, sense expectatives ni direcció ,en una transcició ben bé no sap on. I tot just en aquest moment de trànsit, de voluntària aturada, la vida comença a complicar-se a partir de fets senzills: la pèrdua d'un gat, una trucada anònima... Personatges amb vides convulses i/o misterioses envaeixen el seu entorn més immediat, i no es troba segur ni tan sols als somnis. Petits secrets quotidians esdevenen grans, sense voler.  Ha d'aprendre a navegar en aquest nou món, acceptar les realitats que topen amb la seva vida, reflexionar, si pot, en el fons d'un pou.
L'estil és precís i oníric alhora, amb gran importància pels detalls, com ara la forma de vestir dels personatges, o el cant dels ocells.
Cròniques més acurades a: Món de llibres, Ariadna, L'home cactus, La veritat dins la ficció,
Us deixo alguns fragments escrits i llegits:
"No havia trobat el gat, però almenys havia anat a buscar-lo."
"De la mateixa manera que un ocell migratori no té propietats per hipotecar, jo no tenia mai compromisos".
"Vaig mirar una a una les flors del gerro i les vaig olorar. Eren tan fresques que semblaven acabades de collir d'algun jardí, i mantenien tot el color i tota l'aroma. Encara no es deveien haver adonat que les havien tallat de l'arrel."