Durant aquell breu moment en què el descafeïnat en pols es resisteix a fondre's amb la llet desnatada, pensa que potser avui és el dia de trucar-la. Potser. Potser tornarà al cafè normal.
.
Inspirat en un poema del blog Calaix de sastre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
M'encanta la proposta. Me la duc al blog.
segons com, ni cafeïnat ni descafeïnat: què tal una orxata?
(I si ho vol, ja trucarà...)
7sgun bon glop de cafè, si!
m'ha agradat molt el nanoconte!
i jo tampoc sóc cap robot!
:-)
PD: de moment a la primera no s'ho ha cregut que no sóc cap robot... a veure la segona...
Publica un comentari a l'entrada