tens un racó dalt del món: Infern (2)

24 d’agost 2012

Infern (2)

Quan la condemna i el premi es fonen, em torno addicte a la teva pell, i ja no espero la sentència; sí, culpable a cadena perpètua.
.
Inspirant-me en uns versos de Filant prim.

4 comentaris:

Cristòfol miró ha dit...: La meva condemna a besar la teva pell de seda, sense que la que no puc viure i a la que lliguen cadenes lleugeres com l'aire i pesades com el plom.; 24 d’agost del 2012, a les 11:50
maria ha dit...: Que maco...; 24 d’agost del 2012, a les 16:57
Assumpta ha dit...: No sé, no sé... pensa que l'infern és com una onada de calor sense fi... uffff... no, millor no ho pensis :-P; 24 d’agost del 2012, a les 22:08
Glo.Bos.blog ha dit...: Premi a cadena perpètua!
M'agrada!; 25 d’agost del 2012, a les 22:33

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)