24 d’agost 2012

Infern (2)


Quan la condemna i el premi es fonen, em torno addicte a la teva pell, i ja no espero la sentència; sí, culpable a cadena perpètua.
.
Inspirant-me en uns versos de Filant prim.

4 comentaris:

Cristòfol miró ha dit...

La meva condemna a besar la teva pell de seda, sense que la que no puc viure i a la que lliguen cadenes lleugeres com l'aire i pesades com el plom.

maria ha dit...

Que maco...

Assumpta ha dit...

No sé, no sé... pensa que l'infern és com una onada de calor sense fi... uffff... no, millor no ho pensis :-P

Glo.Bos.blog ha dit...

Premi a cadena perpètua!
M'agrada!