La Montse va tocar algunes de les cançons del seu repertori habitual, ambientades sovint al riu Ebre que tant va servir d'inspiració a Moncada, i amb aquella facilitat que tenen els músics, em va acompanyar a la lectura d'alguns fragments breus de Camí de sirga. Vaig utilitzar com a eina de lectura el vell i usat exemplar que tinc des de fa tants anys. No volia acabar la meva intervenció sense la lectura sencera d'un dels magnífics contes de Moncada, i vaig escollir "Riada", del recull Històries de la mà esquerra, on l'autor ens retrata tan bé els seus personatges amarats de riu, plens de caràcter, capaços de plantar-los cara al mateix Nostre Senyor o al pitjor dels temporals. I precisament mentre arribava al moment culminant de la lectura del conte, quan els personatges es troben en una situació límit a mercè d'un Ebre embravit, un fort cop de vent va fer batre finestres i portes i va sacsejar els ànims de tot el públic assistent. Qui sap, potser algú més va voler afegir-se en aquest emotiu homenatge a Moncada.
Us deixo amb algunes lectures de Moncada que tinc gravades al blog on les col·lecciono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada