El poeta (l’ésser
humà) conrea allò que li passa pel cap i que es diu vida. El poeta se sap
clàssic i també romàntic. Així seves creacions i opinions, que destil·len fel i
mel, pressentint de vegades que les paraules escollides —de manera racional o
irracional però sempre sincera— saben molt d’ell i de nosaltres, més que ell i
nosaltres mateixos. Porten aquestes paraules sang als peus por una existència
en molts moments dura, tragicòmica, cinematogràfica i de fortuna canviant.
Cultura comparteix
arrels etimològiques amb agricultura. La coliflor s’assembla a un cervell i/o
un arbre. I tothom pot ser agricultor de les seves emocions, els seus
pensaments, els seus instints.
Aquest llibre està
estructurat en tres parts: “Agricultura mental” i “Agricultura molt personal”
(poemes en prosa basats en l’experiència i els seus fruits, una espècie de
vademècum sentimental en dues llengües: català i castellà) i “Ras i curt”
(reflexions aforístiques, moltes sarcàstiques i plenes d’enginy, escrites en la
llengua nativa i no fàcilment traduïbles).
Rara avis aquesta
meditació en un temps en què la terra es mou i els i les terrícoles tremolen.
Una transmissió vital en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada