17 de març 2013

Viatges


Els records romanen amagats sota els plecs de les hores viscudes i, de sobte, s’inventen un viatge en el temps per fer-se presents a través dels anys, per fer-nos sentir emocions disfressades que truquen a la porta; perquè els records són versions adaptades del passat.
Quan era molt petit, amb mons pares i mon germà, vam visitar el zoo de Barcelona, i vam pujar a l’avió del Tibidabo, i vam passejar per Montjuïc. De tot això en recordo imatges tèbies, gràcies al suport incondicional del banc i negre d’unes fotos que ma mare desa en una capsa de llautó. D’aquell dia en recordo especialment un instant concret, brevíssim,: tota la família dalt d’un taxi i algú que assenyalà amb el dit excitat: Mira, Colón!
El record s’ha fet viu de nou avui, dècades després, en un altre viatge especial, tot just després de deixar la ronda Litoral. Ja per sempre, la imatge del monument i la dels taxis de Barcelona, em desperten una íntima sensació de tendresa.
.
Fragment del llibre Molles per no perdre'm. Aquí la seva presentació virtual.