Escolto pels carrers de Tortosa un xiulet que em
retorna a la infantesa: l’esmolet. Recordo quan venia al poble, amb una moto
molt senzilla i una mola que girava amb el seu motor, a la part del darrere,
amb què afilava ganivets, tisores, etc. Ara van amb furgoneta, amb aire
condicionat, segurament. La vida es repeteix, però, ben bé igual, no.
DIUEN QUE DIUEN, DITES NADALENQUES
Fa 1 hora
5 comentaris:
Al poble dels meus padrins, cap al mig Segre, sempre havia sentit una expressió (ara ja bastant en desús) que deia "és viu com un esmolet!"
El que costa ara trobar algú que t'esmoli els ganivets! Potser és que la gent ja no en fa servir gaires. La gent compra les coses tallades.
Recordo aquest personatge quan passava pels carrer d'on vivia de petita, i no parlo de cap poble, parlo de L'Hospitalet de Llobregat. Encara tinc el xiulet ficat a les orelles.
La meva mare també fa servir l'expressió: "quin bon esmolet està fet" quan es vol referir a un nen entremaliat.
Recordo quan passava la moto pel meu poble, fa almenys 30 anys! Pensava que s'havien estingit del tot.
i jo el recordo de Barcelona mateix, ambient de barri i les iaies i les mares baixant depresa per portar ganivets i tisores a esmolar....quins records el xiulet característic d'un ofici que gairebé est+a en vies d'extinció
Jo ho he estat, d'esmolet, aprenent de mon pare, no és per res, però el millor de Barcelona de la seua generació. No en va n'havia après amb els germans Oliva, de Gràcia. Els ambulants són molt romàntics, però feien malbé les estisores: quantes voltes em va tocar d'intentar recuperar una tisora massacrada (per a fer-les bé, s'han de desmuntar sempre) per un ambulant! En fi, no sé si és gaire pertinent, el comentari, però li donem un aire més professional. En parlava a la meva primera columna "L'Esmolet", el desembre de 2003) http://esmolet.blog.cat/2003/12/27/paradoxes/
Publica un comentari a l'entrada