Onix Editor, 2014
Sinopsi
Montserrat Medalla
ha triat dones de vidre com a protagonistes dels seus relats. Per què de vidre?
Hi té alguna cosa a veure una dona amb una substància dura i trencadissa,
transparent o translúcida, i resistent a la majoria d’agents químics ordinaris? Els
cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa
rigidesa i que, davant d’esforços externs, es deformen de manera generalment
elàstica. Això és el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a
allò que, sovint, li passa a una dona?
Des d’èpoques
remotes, el vidre i el foc estan fortament entrellaçats. L’acció del foc ha
aconseguit que el vidre adoptés multitud de formes útils i, també, d’esplèndida
bellesa. Hi ha un foc interior que crema contínuament en cadascuna de les dones
dels dotze relats que conformen el llibre, un foc en forma de sentiments, de
passió, de desig, de voluntat de viure, capaç de transformar l’existència. En
aquest recull, us trobareu amb dones fortes i fràgils; mal·leables o amb tremp
indestructible segons calgui; de vegades, fetes miques; però, gairebé
sempre, amb una enorme capacitat de resiliència. Com el vidre.
2 comentaris:
Interessant lectura, gràcies per la recomanació!
PD... també de vidre perquè n'hi ha moltes trencades en mil trossets?
Ara!
Ara he tingut accés al teu blog (més fàcilment que al facebook, no sé per què)
Et torno a donar les gràcies per compartir la ressenya al teu fb i al blog. T'ho he dit més d'una vegada, però t'ho repeteixo: ets un gran difusor de la cultura, a casa nostra, moltes gràcies!
Una abraçada
i si se'm permet, respondre a Ada: sí... també de vidre perquè n'hi ha de trencades en mil trossets... encara que, miraculosament, es poden recompondre! ;)
Publica un comentari a l'entrada