Us convido a no perdre-us l'exposició Repós, d'Ivana Larrosa, a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa, que es podrà visitar fins el 27 de juliol. Jo n'he quedat atrapat i hi tornaré per deixar-me emocionar de nou per les imatges.Més informació en aquest enllaç.
Repòs, la instal·lació de l’artista visual Ivana Larrosa, ens
trasllada a la sala de reserva del Museu de Tortosa a través de les pròpies
obres escultòriques dipositades en ella i de la recerca plàstica de la
fotògrafa sobre aquest context inèdit en què es troben custodiades les obres
d’un museu no exposades al públic.
Una de les constants en l’obra narrativa i poètica de la fotògrafa és
captar la memòria gravada en cada objecte, l’empremta del pas del temps. A
través de la fotografia i la videoprojecció així ho fa també a Repòs, adreçant
la mirada a l’escultura emmagatzemada a la sala de reserva i a les condicions
de conservació dirigides a esmortir el pas del temps i l’acció dels elements
ambientals sobre la matèria de l’obra.
L’acció del conservador del museu esdevé el nou context comunicatiu en què es presenta l’obra. L’art s’instal·la fora dels límits del museu, de la voluntat del propi creador, per mostrar-se en el moment més íntim, aquell no preparat per a la mirada. És el moment del repòs, de l’espera mesurada en lúmens, en graus, en tants per cent d’humitat, en la neutralitat dels materials que embolcallen les peces.
I tot i així, enmig de la prevenció, Ivana Larrosa n’extrau la poètica d’un present neutre que només pretén apaivagar velles ferides. La bellesa de la imperfecció, la força expressiva de l’espera més immòbil, esdevé tema recurrent darrere dels reflexos i les transparències dels materials conservadors: tissú, melinex, policarbonats ...
Suggeridors, els reflexos i les transparències accentuen el gest de les escultures dirigint la mirada de l’artista, més enllà, cap als seus autors, Josep Alcoverro, Innocenci Soriano-Montagut, Santiago Costa, o Agustí Querol.
L’acció del conservador del museu esdevé el nou context comunicatiu en què es presenta l’obra. L’art s’instal·la fora dels límits del museu, de la voluntat del propi creador, per mostrar-se en el moment més íntim, aquell no preparat per a la mirada. És el moment del repòs, de l’espera mesurada en lúmens, en graus, en tants per cent d’humitat, en la neutralitat dels materials que embolcallen les peces.
I tot i així, enmig de la prevenció, Ivana Larrosa n’extrau la poètica d’un present neutre que només pretén apaivagar velles ferides. La bellesa de la imperfecció, la força expressiva de l’espera més immòbil, esdevé tema recurrent darrere dels reflexos i les transparències dels materials conservadors: tissú, melinex, policarbonats ...
Suggeridors, els reflexos i les transparències accentuen el gest de les escultures dirigint la mirada de l’artista, més enllà, cap als seus autors, Josep Alcoverro, Innocenci Soriano-Montagut, Santiago Costa, o Agustí Querol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada