Una mare que es prepara per a entrar al seu
cotxe porta un nadó dins d’una motxilla a l’espatlla. Em demana si puc
ajudar-la a aguantar el xiquet mentre es treu la motxilla. I tant!
Els meus braços ja estan acostumats a un pes
molt més gran, de 20 quilos, i l’aixeco amb gran facilitat. Aixeco el xiquet, i
aixeco records, fragàncies i tacte de nadó. I com a premi suplementari, el
somriure de tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada