A Josep el conec de fa anys a través del facebook, i havia escoltat la seva veu llegint alguna de les meves Desdefinicions a ràdio Ona de Torredembarra, on viu. Ja havia captat el seu dinamisme i entusiasme, però poder-lo saludar, abraçar, escoltar, i sentir en directe, al seu poble, fou un plaer i una càrrega d'energia.
La seva alegria de viure, la seva sensibilitat, s'encomana, i com a mostra, la trentena o quarentena d'amics i amigues que va reunir en aquesta primera edició, barrejant poesia, pintura i música, amunt i avall de les infinites escales que cusen el poble, i que es convertiren en teatre i escenari alhora.
Li auguro i li desitjo molt de futur en aquest certamen. De moment, ja m'he plantejat el ferm propòsit de tornar al poble, com a contista lector dels meus relats, o a perdre'm tot sol pels seus carrers, a amarar-m'hi. Sóc un xiquet de poble, i als pobles sempre m'hi trobo a gust.
La trobada d'aquest dia era poètica, però jo em vaig decantar a llegir una selecció de nanocontes que, crec, tenen molt de poètic.
De la Plana Ràdio van gravar un parell de vídeos amb un resum de tot plegat que us recomano veure. Al segon apareixo jo, cap al minut 3.15.
El primer
El segon
Gràcies, Fifo.
1 comentari:
Jo només puc dir que estic molt agraït a escriptors com tu al que tinc en molta estima , hem féssiu costat en un dia tant important per mi i jo crec que També per Mas de Barberans.La poesia, la literatura en general la hem d'utilitzar com eina també d'apropament, de germanor entre persones i territoris. Jo t'estic molt agraït, sense una "bona llata no es por fer un bon cabàs" els cordells els va posar l'Ajuntament del Mas al que d'una forma "diplomàtica" li hem de dir que ens agradaria fer la segona trobada , OI? Gracies Jesús M. Fifo
Publica un comentari a l'entrada