el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Als paisatges nòrdics, com el de la imatge, el cel sembla que estigui molt proper a les persones. La imatge de "I la tarda cau" s'escau perfectament. No és d'estranyar la por que tenien els gals de l'Astèrix de què el cel els pogués caure al damunt!
6 comentaris:
La persistència li donarà ales.
Als paisatges nòrdics, com el de la imatge, el cel sembla que estigui molt proper a les persones. La imatge de "I la tarda cau" s'escau perfectament. No és d'estranyar la por que tenien els gals de l'Astèrix de què el cel els pogués caure al damunt!
Cau i el deixa ben apagat
mentre no li caigui a sobre, la tarda! poesia i solitud!
La nit pot dur-nos molts desitjos a través dels somnis...
Sort que té on seure per l'espera, l'inconvenient és que ja se li gelen les cames i el temps passa i passa ...
Publica un comentari a l'entrada