26 de novembre 2015

Tardor avançada

Tardor avançada. Surto en autobús cap a Barcelona a primera hora del matí. El sol només s’intueix amagat rere un tel de núvols, i sembla de color blanc; es disfressa de lluna. Li manca la potència necessària  per travessar els núvols amb el seu poder absolut de rei del nostre univers petit. Lluny, veig l’estructura metàl·lica d’una nau industrial a mig fer, a bandonada amb presses; esquelet sense ànima.

Una parella de noies amb ganes de xerrar s’asseuen a l’altre costat del passadís perquè, diuen, així veuran el paisatge, i no la carretera i els cotxes. Al cap d’una estona, el sol les enlluerna i fan córrer la cortina. La manca de visió estimula més encara, si és possible, el diàleg.

1 comentari:

Jordi Masó Rahola ha dit...

Felicitats per aquesta prosa meravellosa, Jesús. Una delícia.