Plou. I ja fa dies. Vaig en cotxe amb el nostre fill, de tornada de l'escola.
-Papa, t'imagines que ploguessin euros? Tu n'agafaries?
-Sí- confesso.
-Jo també! Bitllets de 500. I n'agafaria per a la iaia, que s'ho mereix, i ella no pot sortir.
Què bonic és, de vegades, veure ploure.
#9anys
DREAM REQUIEM, RUFUS WAINWRIGHT
Fa 6 hores
1 comentari:
Les tres coses, és veritat. L'ambivalència que ens mou.
Publica un comentari a l'entrada