Fer avançar
aquella reina en diagonal era un acte irreversible que tenia conseqüències.
N’eres conscient, i de la immutable mirada del sultà, i de la tensió que
s’intuïa als braços encreuats dels guardes que us envoltaven amb rostre
impassible, com de cera. Tres donzelles serviren aigua amb gotes de llimona verda
refrescant; les seves passes eren subtils com el balanceig d’un vel, avesades a
moure’s amb discreció. Gaudires breument de l’espurna dels seus ulls, una
mirada d’alerta, d’ocell que anuncia el vol del falcó proper. Per les finestres
entrava l’aire sagrat del Ganges, i les cortines ballaven sense fer soroll,
etèries.
I vas matar-li
aquella torre; l’aixecares lentament amb dos dits, amb por que s’esberlés en
mil trossos, com els somnis dels ancians que envelleixen prematurament.
.
El calaix dels vols perduts, Pagès Editors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada