Cendres al
llac, de Rafael Fabregat Rodríguez
(XI Premi de Teatre Breu Inicia’t)
Després de
la mort del seu mestre, els tres deixebles més destacats es reuneixen amb la
seva vídua per a tirar les cendres a un llac. Però serà impossible lliurar-se
de la seva empremta, per a bé o per a mal. Tothom té una història al darrere,
un llast, una tensió que es nota bategar enmig de l'hivern.
.
Us deixo un fragment:
.
Jordi. Les muntanyes, el llac... tot està igual. La natura és cruel; nosaltres envellim i el paisatge no canvia.
Martí. Jo crec que seria molt pitjor si fos a la inversa...
Jordi. Què vols dir?
Martí. Doncs això. Viure eternament i contemplar com tot es va degradant al teu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada