28 de febrer 2019

Cites literàries


Ni temps d’escriure ni llegir;
ni temps de viure ni morir,
dins la dèria del viure.
Ressec el llavi de dèria, de Roc Llop i Convalia
 .
I era aquesta energia moral la que anava fabricant el miracle de matar dies, mentre la mort no m’arribés.
Contes negres del Danubi, de Roc Llop i Convalia
 .
 Aquesta sensació incòmoda de temps que no avança. Com un bon grapat dels dies que hem viscut els vells, vaja, inútil del principi al final.
L’últim port, de Joan Reblagiato
 .
Quan ens hi posem tots a una, no hi ha qui ens aturi, ni que sigui per empaitar una pastanaga de mala digestió.
L'últim escrivent, de Silvia Jané
 .
 Saber què vols quan el temps s’aproxima,
una veritat pactada, un desig
de sol sensual de migdia, un afany
obstinat de música que embolcalla.
Si no et tinc, de Joan-Elies Adell
 .
Hi ha una aigua que batega
dins cada fulla seca
que encatifa el breu marge
de les hores que comptes.
El imperis implícits, d’Antoni Casals i Pascual