Ni
temps d’escriure ni llegir;
ni
temps de viure ni morir,
dins
la dèria del viure.
Ressec
el llavi de dèria, de Roc Llop i Convalia
I
era aquesta energia moral la que anava fabricant el miracle de matar dies,
mentre la mort no m’arribés.
Contes
negres del Danubi, de Roc Llop i Convalia
L’últim
port, de Joan Reblagiato
Quan
ens hi posem tots a una, no hi ha qui ens aturi, ni que sigui per empaitar una
pastanaga de mala digestió.
L'últim
escrivent, de Silvia Jané
una
veritat pactada, un desig
de
sol sensual de migdia, un afany
obstinat
de música que embolcalla.
Si
no et tinc, de Joan-Elies Adell
Hi
ha una aigua que batega
dins
cada fulla seca
que
encatifa el breu marge
de
les hores que comptes.
El
imperis implícits, d’Antoni Casals i Pascual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada