Aquestes frases tenen èxit, i és una gran satisfacció
veure-les córrer món, com va ser aquest cas a
Nottingham. Fa pocs dies
he tingut l’emoció de saber que se’n troba una a l’estudi del bon amic
Ernest Redó, mestre, músic i escriptor, al costat d’una foto de quan era xiquet, amb
el text que trancric.
La llum, de vegades, et torna carregada de vida. Gràcies,
Ernest.
.
Aquí deuria tenir jo uns sis anyets ,l’edat que ara té el
meu fill ( ell,però, sense aquest serrell dels setanta dissenyat al bellmig de
la Llarga St. Vicent). Estimo aquesta imatge com estima l’arqueòleg la seva
millor troballa. La tinc exposada a l’estudi vora una frase d’en Tibau que
sembla voler dialogar amb la llum que se m’escapa pels ulls. En dies en els
quals la llum i jo juguem al gat i al ratolí sense aconseguir ni ensumar-nos de
lluny, em miro per intentar retrobar-me en aquest mirall tintat d’un cert
anacronisme agredolç.Com un vampir m’aferro golut a la innocència i penso que
potser sí pagarà la pena envellir si per alguna esquerda del meu rostre la
llum, durant una visita de cortesia, es digna a tatuar-me un somriure. Sí, i tant,
un dia i per sempre vaig ser petit.
Ernest Redó
1 comentari:
Tots vam ser petits un dia, i en tenim tants bells records, que l'emoció pot més que la vida real que vivim ara...
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada