odissea relativa

 

Carrer de Cervantes de Tortosa en obres. Un tram de la calçada i part de les voreres aixecades. Passo per un passadís fet a la vorera amb tanques de color groc, que esquiva munts d’arena, màquines i material d’obra. Una parella de dones ve en direcció contrària, i escolto que una exclama: “És una odissea, passar per aquí!”

No sé si Ulisses o Homer estarien d’acord en descriure com una odissea el trànsit per aquesta vorera. Sovint penso que som societat que ha oblidat vells sacrificis (no gaire antics), o penalitats que pateixen països veïns, i que vivim instal·lats en una queixa constant, sovint exagerada. La meva Ítaca d’avui és Barcelona, i hi pretenc arribar amb ferrocarril: tant de bo no sigui una illiada.