Abans d’arribar a la cantonada d’una vorera per Tortosa, em fa l’efecte que em trobo en una vinyeta dels còmics que llegia del Mortadelo, per exemple. Dos homes travessen el carrer mentre porten amb les mans una gran porta de vidre. He vist centenars de vegades aquesta imatge als meus vells còmics, i era l’anunci que a la següent vinyeta s’hi veuria una trencadissa de vidres pel terra, i algú amb talls pel tot el cos, exagerats, i onomatopeies que sortirien de la boca d’algun personatge, amb llamps, cares de porc, i coses per l’estil, perquè de paraulotes no se’n posaven, però s’intuïen. Llavors teníem la seguretat que a la següent vinyeta tot hauria tornat a la normalitat, que els danys col·laterals restarien oblidats. Això passa al món dels còmics, no a la vida, on les ferides no s’esborren de forma tan miraculosa. Però els dos homes entren la porta de vidre a la botiga que s’està reformant, sense cap incidència, afortunadament.
avui parlem de la promesa
Fa 32 minuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada