Bar de menú, funcional, dels que cal fer lliscar una safata on et posen els plats del dia que vas escollint. Mare i filla agafen el dinar. La mare és gran, camina amb cura, passets curts, i li penja de la mà un bastó que deu fer servir com a assegurança, per si de cas. La filla agafa la seva safata i la porta a la taula . La mare fa el mateix, però només avança un parell de passes, perquè la filla va de pressa a agafar-li la safata de les mans. Aquell moment en què comences a perdre autonomia i seguretat en les teves passes, però no et resignes a acceptar-ho, i creus que podràs continuar fent tot allò que portes tota una vida fent, almenys un dia més. Aquell moment en què ta mare et necessita, i li pots tornar tot allò que féu per tu de petita. Aquells moments d'incertesa, quan cal aprendre el nou paper que ens reserva la vida. Un dia més. De moment un dia més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada