"DEL MATEIX" NO NOMÉS NO ÉS CORRECTE, SINÓ QUE ÉS LLEIG

 "DEL MATEIX" NO NOMÉS NO ÉS CORRECTE, SINÓ QUE ÉS LLEIG

M’estimo les paraules i la llengua, en general, i la catalana en concret, perquè és l’eina amb què penso, sento, i amb què transformo aquests pensaments i emocions. Crec que, en absència d’un Estat que vetlli per ella, els catalans tenim la responsabilitat de tenir-ne cura, de la millor manera possible. Procuro fer el mínim de faltes, tot i que no sempre ho aconsegueixo, sovint a causa de la pressa. De vegades tinc la temptació de corregir errades d’altres, amb esperit constructiu, del bé de tothom, però el caràcter prudent em frena.

Però hi ha un mal ús del català que em desespera especialment, i que detecto que s’incrementa. Es tracta de l’expressió “dels mateixos, de les mateixes, del mateix, de la mateixa”, com una traducció del castellà “de los mismos, de las mismas, del mismo, de la misma”. Acostumava a veure-ho en escrits administratius, suposo que per vici antic, amb falsa pretensió de voler semblar més grandiloqüent o formal. I em desespera perquè en català tenim eines molt més belles, senzilles i elegants per a substituir aquesta expressió, entre elles, uns artefactes tan meravellosos com els pronoms febles.

Poso un exemple. La frase “volia trobar l’amor autèntic, i garantir la continuïtat del mateix”, o “he viscut mols anys a la muntanya i us vull ensenyar fotos de la mateixa”, es pot escriure de forma més clara així: “volia trobar l’amor autèntic, i garantir la seva continuïtat”, “he viscut mols anys a la muntanya i us en vull ensenyar fotos”.

A Optimot ho expliquen millor https://tuit.cat/E9VgF