A la balda de la porta del carrer d’una casa, hi veig uns calçotets penjats. Imagino que hauran degut volar a causa del vent, o d’un descuit (quina classe de descuit?), o d’una urgència (quina classe d’urgència?). Alguna ànima caritativa que els ha trobat a terra els ha agafat –imagino que amb la punta de dos dits- i els ha penjat allí, perquè sap, ho suposa, que aquell és el seu domicili, i perquè els propietaris o inquilins de la casa, i dels calçotets, els recuperin. Jo no tinc aquest marge de confiança amb el veïnat, per a saber com són els seus calçotets, però no em poso en la vida privada dels demés.
Sovint fotografio mitjons que trobo perduts al carrer, i fins i tot n’he escrit un llibre, “No és la derrota, sinó el vent”, però mai havia trobat calçotets, o no ho recordo.
Em plau comprovar que el vent no discrimina en matèria de roba interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada