Entro a la nostra farmàcia de capçalera a buscar una nova ració periòdica
de medicaments familiars. Un home prop de la porta està mirant uns prestatges
amb ulleres i, després d’un ràpid intercanvi de llenguatge corporal, entenc que
el puc avançar per la dreta en direcció al taulell. Pocs segons després, mentre
m’espero, aquest home prou madur, amb pèls canosos a la barba que destaquen
sobre la seva negra pell, amb dos models d’ulleres a les mans, em pregunta amb
un castellà primari: ¿de hombre? Unes són gruixudes i negres; les altres, fines
i de color lila. Deixant-me endur pels clixés, li assenyalo –procurant mostrar la meva manca de criteri- les
primeres.
No sé per què m’ho ha preguntat a mi, i no a les tres dependentes que, cal
tenir-ho potser en compte, estaven ocupades. Potser cercant una complicitat de
gènere, coses d’homes, o per creure’m expert en la matèria, ateses les meves ulleres,
masculines, suposo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada