Dues germanes caminen per la vorera al vespre, ja fosc, a una hora en què deuen tornar a casa d’alguna activitat extraescolar. Davant va la germana gran amb la vista posada al mòbil que du a les mans; un metro al darrere, la petita que mira la gran, seguint les seves passes. Totes dues porten motxilles, de tons rosats, i curiosament la petita en carrega una de més gran que la gran.
En aparença sembla que la gran se’n desentengui, que avanci aliena a la petita, com marcant cert punt d’independència; però en arribar a un pas de vianants, abans de travessar el carrer, es gira per comprovar que la segueix, que tot està en ordre.
Assumeix la responsabilitat de ser la gran, a temps parcial, almenys fins que arribin a casa i s’alliberin de motxilles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada