60è joc literari: Benissanet i Artur Bladé

Arribar a una xifra rodona m'ha motivat a fer un joc una mica especial, i més tenint en compte que el cap de setmana passat va tenir lloc la 5a Fira del Llibre Ebrenc. Per tot això, el protagonista del joc literari d'aquest dimecres serà l'obra Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila.

He repartit set fragments numerats d'aquest llibre entre set blogs ebrencs (aquest inclòs), als quals els manquen algunes paraules. Haureu de visitar cada blog i descobrir entre les tres opcions quina és la correcta en cada cas (per exemple, 1a, 2b, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a). Per tal de donar facilitats i motivar-vos, qui només encerti quatre fragments correctes obtindrà 1 punt, qui els encerti tots, 2 punts.

Aquest és el meu fragment:

1) El terme municipal de Benissanet és petit, potser el més petit de Catalunya en relació amb pobles de la mateixa categoria. Els pagesos diuen que és un ....

a) pessic a la terra.
b) pati del darrere.
c) mocador de butxaca.

Trobareu la resta dels fragments a:

La Marfanta
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Emigdi Subirats
El basar de les espècies
L'imaginari
Serret blog

Cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població i així entrar en el sorteig dels premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge d'un conte del meu proper llibre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Perdoneu que en aquest post no permeti els comentaris; és per evitar que algú posi la solució.

Poema dedicat a un contista

Tots sabem quina mena de dades cal posar quan et demanen un currículum. Fets concrets, mèrits més o menys exagerats, diplomes emesos per organismes oficials. Però caldria anar construint una altra mena de currículum, on detallar-hi tots aquells bagatges dels quan ens sentim veritablement orgullosos, que demostren amb un sentit més humà qui som. En aquest segon currículum hi puc afegir l'honor que m'hagin dedicat un poema. I si això fos poca cosa, al costat d'una figura com Gerard Vergés.

Gràcies Mamífer.

Com matar el gos del teu veí

Feia molts dies que no entrava cap post a la secció De pel·lícula.

Com matar el gos del teu veí és una interessant pel·lícula amb Kenneth Branagh com a protagonista, interpretant un autor teatral. L'arribada de nous veïns, d'un gos que borda per les nits, i un estrany fan que es converteix amb el seu alter ego, faran reconduir una vida que no passava per bons moments. El guió és boníssim:

"-Molts homes moririen per ella.

- O ella els mataria. De totes les maneres estarien morts."

"-Compte, no malaeixis a Déu; estem davall d'un arbre!

- Ah, sí, el llamp, el famós càstig diví, però Déu prefereix armes més mundanals, com ara les hemorroides."

"-Què et passa?

- Res, insomni. Només em passa tres o quatre cops l'any. Em dura tres mesos."

"-Hi ha pocs dramaturgs com vostè a Califòrnia, no?

- Hi fa un clima massa bo per a posar-se a escriure.

- I per què viu aquí?

- Pel clima."

"-Ets alcohòlic.

- No, els alcohòlics tenen classe; jo sóc un fotut borratxo."

"-T'han dit mai que tens aspecte d'escriptor?

- Oh, sí, lamentablement. La meva dona em va regalar un jersei amb colzeres i ja no va haver-hi marxa enrere."

Vida estesa

Roba estesa, vida estesa, eixugant-se al raig de sol, al tebi toc de l'aire que passa, ben a la vora.

.

Desdefinicions (58)

No se'ls acaba la corda, a les Desdefinicions:

decorar. Adornar, guarnir la vida de qui ens envolta amb el nostre cor.

desconyèixer. No haver tastat mai els plaers de la carn.

guardiola. Exfutbolista estalviador, sobretot amb el seu nou sou.

improvisar. Donar visats de forma indiscriminada, sense planificació.

.

La meva 5a Fira del Llibre Ebrenc

El dissabte 7 de juny a la nit vaig tenir la satisfacció i l'honor de fer la lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc, amb la comarca del Priorat com a protagonista, després de la presentació que em va fer Pere Muñoz, alcalde de Flix, senador i blogaire. Properament us mostraré el text d'aquesta lliçó per tal que la pugueu llegir i millorar-la. Després, la Soul Machine ens va animar amb la seva música.

L'endemà, com en les darreres edicions, i fins i tot més encara, la Fira es va convertir tot el diumenge, fin si tot a ple sol de migdia, en una frenètica cassola on s'hi coïen projectes, on se sumaven il·lusions, on tota la gent que ens estimem els llibres vam intercanviar gestos i paraules plenes de complicitat, amb alegria, amb entusiasme de vegades. Aquesta cita anual a Móra d'Ebre s'ha convertit en la festa anual de la literatura ebrenca i de la resta de comarques que hi participen (Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat), en un crit orgullós que demostra que existim, que creixem, que, malgrat alguns ulls sovint no ens mirin, estem vius i bé de salut.

Jo he xalat tot el dia, parlant amb uns i altres (escriptors/es, lectors/es, llibreters/es, ...), escoltant, coneixent, estrenyent mans (en sentit literal i en sentit figurat). Si lamenteu no haver pogut vindre, anoteu-vos a l'agenda la cita per a l'any vinent, perquè això no pararà de crèixer.

Gràcies, moltes gràcies a l'organització per fer-ho possible.

Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts, de Toni Cucarella

En aquesta novel·la, Toni Cucarella ens passeja per la Xàtiva dels anys seixanta, concretament per les Eretes, un barri humil i perifèric de la ciutat que es veurà engolit pel creixement urbanístic. La visió que té d'aquest món un noi en plena etapa de creixement ens passejarà pels seus racons, acompanyat dels habitants vius i morts del barri, amb el teló de fons d'uns ametllers perduts, dels quals ja ningú en té cura.

Però aquest barri, els seus personatges perdedors i les seves històries a mig camí de la llegenda, continuaran vives mentre algú les expliqui.

El Priorat a Móra d'Ebre

Avui, el Priorat serà protagonista a la lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, i a l'espectacle "De l'Ebre al Mississipí" que tindrà lloc a continuació a càrrec del grup La Soul Machine, de Falset. Demà, el dia estarà carregat d'actes i de llibres.

Suspended in time, d'Olivia Newton John

Molts dels que ja tenim una edat ens vam enamorar platònicament de l'Olivia Newton John i de la seva veu, com en aquesta cançó de la pel·lícula Xanadú.

Herois de paper

Quan érem xiquets tots teníem herois de paper, que s'han anat esgrogueint amb el pas dels anys, com aquest Flash Gordon que viu a les golfes de casa dels meus pares.

Aquest llibre és especial per a mi perquè me'l van regalar els "madrilenyos" que cada estiu venien al pis de dalt. La mare era de Cornudella, però va marxar a Madrid de joveneta. Allí es va casar i cada estiu tornava al poble, acompanyada de la família. Jo els esperava amb ànsia, perquè amb la filla petita érem inseparables i ens aveníem molt, i puc dir amb satisfacció que encara ens uneix una relació especial, d'aquelles que es forgen amb la tendresa dels pocs anys i duren tota la vida.

Quants herois tenen un poder així?

Cares del món (49)

Els amics del blog del Jordi i la Marta em van enviar una Cara del món una mica sorpresa, suposo que de les coses que veu passar pel carrer.

Després de tants anys (perquè es nota que ja té una edat) encara no s'ha acostumat a veure'ns fer coses estranyes als humans.

Moltes gràcies a tothom que m'envia imatges d'aquest tipus.

Escriptors del Priorat: Salvador Estrem i Fa

Salvador Estrem i Fa serà un dels protagonistes de la 5a Fira del Llibre Ebrenc dels dies 7 i 8 de juny, que enguany té la comarca del Priorat com a convidada.

Us proposo (en l'ortografia original) llegir un petit fragment del seu poema "Cançó de comiat", inclòs al recull Elegia del Priorat.

"Adéu, vila de Falset,
campanâ, creu decantada,
carrê estret i costarut,
portal vell, roja teulada.

Terra de les set colors
meitat erm, meitat conrada,
albe dret i xop gegant,
font d’argent i barrancada.

Vinya magra del coster,
avellanar de la plana,
oliver verd clâ verd fosc,
hort petit, poma, magrana.

Muntanya colô d’aram,
colô d’or, colô de plata,
muntanya de llacorell
calumniada d’ingrata."

Felicitats petites (47)

No fa gaire temps que han acabat les obres de la variant de Falset de la carretera N-420. Amb aquesta millora de la infraestructura viària, per a anar de Tortosa a Cornudella de Montsant (trajecte que faig sovint), després de travessar el Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Priorat, no em caldrà passar pel mig de cap poble. Això sembla un avantatge i podrè estalviar-me uns valuosos (valuosos?) parell de minuts.

Malgrat tot, de tant en tant no podrem resistir la temptació d'agafar el desviament, entrar de nou al poble, fer memòria dels seus carrers, i aturar-nos a comprar nous, per exemple, que tant li agraden a la meva dona. Aquesta manera de perdre (perdre?) el temps també es pot convertir en una Felicitat petita.

.

Guanyador i solucions dels jocs literaris de maig

Un cop acabat el termini per a participar als jocs literaris del mes de maig, i després de fer el sorteig, ha resultat guanyador el Jordi Casanovas , que s'emportarà els premis d'aquest mes:

-un dibuix original de “L’AVI” signat per ell mateix (el que veieu a la imatge)

-una caricatura feta per Àlex S. Roca, del blog El tentacle.

Les solucions dels jocs són:

55è joc literari: El fantasma de Canterville, d'Òscar Wilde

56è joc literari: totes correctes

57è joc literari: L'animal moribund, de Philip Roth

58è joc literari: Terenci Moix

I ara, a participar als jocs de juny!

59è joc literari

Aquest és el primer dels jocs literaris de juny, però us recordo que el termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà l'1 de juliol, i així entrar en el sorteig dels premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge de conte.

Aquest dimecres us ensenyo la foto de tres escriptors que haureu de relacionar amb tres colors (no estan ordenats a la imatge) i tres títols de llibres. Per tant, m'haureu de dir el títol dels tres llibres que fan referència a cadascun dels colors i dels autors.

Com sempre, cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Perdoneu que en aquest post no permeti els comentaris; és per evitar que algú posi la solució.

Premis jocs literaris de juny

Comença un nou mes amb nous premis per a sortejar entre tothom que participi als jocs literaris de juny.

Aquest cop, qui guanyi s'emportarà dos regals:

-un de material; un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans (ja serà el quart que regalo).

-un d'immaterial; convertir-se en personatge d'un dels contes del meu proper llibre.

Aquest darrer regal em fa una il·lusió especial. L'any passat, com a premi dels primers jocs literaris que vaig proposar, ja en vaig sortejar un de similar, que va convertir al Josep-Manel en un dels personatges de El vertigen del trapezista. La persona guanyadora, a més, serà una de les primeres persones en llegir el conte i donarà el vistiplau previ a la utilització del seu nom.

El termini per a participar en qualsevol dels contes del mes de juny acabarà l'1 de juliol.

Escriptors del Priorat: Joan Bta. Espasa

Aquest dissabte, 7 de juny, m'han encarregat la lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc, de Móra d'Ebre, i intentaré donar una petita visió del Priorat literari.

Aquesta és una bona excusa per a donar-vos petites mostres d'algun dels seus autors:

Joan Bta. Espasa Ballester, Cornudella de Montsant (1922-2001)
Bàsicament es va dedicar a la poesia, tot i que també va fer una important labor historiogràfica.

Al recull "A l’ombra d’unes paraules" es troben una cinquantena de poemes diversos que realcen tot allò referent a Cornudella. "Via Crucis" és un recull de de sonets que recorren l’etern “Camí de la Creu” de Jesús. A "Símbols"ens parla de tot allò que d’alguna manera simbolitzava el poble. Finalment, el 1997, va publicar una recopilació de versos "Entre el caliu d’uns silencis". Tanmateix, el poeta va escriure fins a la seva mort i gran part de la seva obra ha quedat inèdita .

"Però, si el fred se t’emporta
i el teu fruit no omple el graner,
encara que acabis morta,
el teu encís em conforta
flor rosada d’ametller."

Fragment del poema "L’ametller de flor rosada", inclòs A l’ombra de les paraules

5a Fira del Llibre Ebrenc

Els dies 7 i 8 de juny tindrà lloc la 5a Fira del Llibre Ebrenc a Móra d'Ebre, amb presentacions de llibres, conferències, espectacles i, sobretot, amb noves coneixences, punts de contacte i xerrades amb amics de la cultura.
Jo no me l'he perdut cap any, i en totes les edicions, excepte la segona, hi he estat convidat presentant llibres i signant. Aquest cop, atès que la comarca convidada és el Priorat, tindré l'honor de fer la lliçó inaugural el dissabte al vespre, i de presentar El vertigen del trapezista l'endemà.
No us ho perdeu. Més informació a la web de llibresebrencs , on veureu la llista de tots els escriptors i escriptores que participaran i podreu baixar-vos el programa aquí.

Desdefinicions (57) solidàries amb els rius

Avui, la secció de les Desdefinicions se solidaritza amb els nostres pobres rius:


Riu-re. Baixar alegre i ple d’aigua un riu.

rEbregar. Maltractar un riu i fer-li perdre la seva llisor sense mirament.

pesseTer. Qui només pensa en obtenir guanys sense mesura d’un riu.

reMugar. Parlar entredents en senyal de reprovació, pel maltracte que donem als rius.

Aprofito aquest post especial per a recuperar altres Desdefinicions anteriors relacionades amb rius:

segrest. Emportar-se l'aigua d'un afluent de l’Ebre per a demanar-ne un rescat.

fúnEbre. Relatiu al riu més cabalós de Catalunya, que podria acabar morint si s'emporten tota l'aigua.

Blogs degustació

Us convido a fer una degustació de diversos posts interessant per un o altre motiu:

RdY
Nau Argos
El basar de les espècies
Al caliu dels mots
Cabaret de paraules
Cròniques de sota el mugró
Striptease d'històries
Centpeus
Toc de queda

I també us animo a col·laborar amb la iniciativa engegada per diversos blocaires:
Premiscat

M'enterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo era el meu escriptor preferit quan tenia entre 13 i 17 anys. Em vaig llegir molts llibres, un darrere l'altre, però ara reconec que el tenia bastant oblidat. Amb l'excusa del premi per als jocs literaris del mes d'abril que em fa oferir la Fundació Pedrolo (en mesos propers sortejaré un nou lot de 19 llibres), aquesta setmana m'he llegit M'enterro en els fonaments. De seguida he recordat l'estil de Pedrolo, la seva barreja de novel·la negra i novel·la social, plantejant-se grans interrogants sobre el nostre model de societat i sobre la condició humana. La novel·la està escrita als anys seixanta, i això es nota, i a un lector actual el poden sorprendre o fer somriure alguns fragments que avui semblen anacrònics, com per exemple quan el pare es planteja si el seu fill de 19 anys ja ha degut mantenir relacions sexuals, però cal situar-se a la societat en què fou escrit el llibre.

Amb l'excusa d'unes conflictives fotos de caire sexual que el pare troba a l'habitació del seu fill, entre les quals es troba la imatge d'un cadàver, comença a investigar la seva vida i hi descobreix un desconegut. Es tracta d'una novel·la sobre la incomprensió intergeneracional, sobre acusacions mútues entre pare i fill, però també planteja uns terribles dubtes morals sobre un dilema etern: la fi justifica els mitjans? Podem convertir-nos en botxins del botxí?