el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
El segon joc literari de febrer em serveix per a seguir fent promoció de la 2a Trobada de gènere negre al Matarranya, i per a recuperar un dels jocs més clàssics de la secció: l'anagrama. Quin/a autor/a s'amaga a la següent expressió? . VERÍ ROÍN MATA LA NOIA . Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu els primers punts per al sorteig del premi del mes: l'allotjament gratuït a la casa rural La Premsa d'Arnes. . El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de març. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
Aquí hi ha alguna mostra dels comentaris sobre Postres de músic , un llibre que va representar un salt molt important per a mi, no tal sols pel premi Marià Vayreda sinó perquè em va ajudar a començar a veure'm a mi mateix com a escriptor.
Amb l'excusa de la II Tobada de gènere negre al Matarranya, que tindrà lloc el dia 12 de febrer, March Editors ha editat el llibre col·lectiu Un riu de crims (o viceversa). Em van sol·licitar un conte per a col·laborar, i jo els n'he enviat 22, això sí, tots ells nanos. Nanos i negres. Com ara aquest.
.
Li diuen Harry el Fred. Tres segons abans d’esclatar la bomba oblida els motius; tres segons després, les conseqüències.
soabraçada. Abraçada que ens ve de Mallorca. maquillatzer. Pintura idònia per a ressuscitar amb bona cara després d’una nit d’excessos. desodoerrant. Article d’higiene personal que més d’un tenen abandonat en un calaix del lavabo.
Després que en la primera trobada organitzada l'any passat, que reuní a Jordi Pijoan-López i Fede Cortés a la Llibreria Serret, s'establí el nexe entre el vi negre i el gènere negre, es decidí que això no podia quedar amagat per sempre i s'acordà que la trobada havia de ser anual. Així doncs, el dissabte 12 de febrer tindrà lloc la Segona Trobada de Gènere Negre al Matarranya a Vall-de-roures, en la qual participaré.
El pla és el següent: 12 h. - Trobada d'autors a la Llibreria Serret i signatures d'exemplars d' “Un riu de crims”. 14:30 h. - Dinar Negre i Ebrenc a Lo Trull de les Raboses. 16 h. - Sobretaula amb:Lectura de haikús negres. Solució del joc literari negre de Jesús M. Tibau que s'ha presentat al dinar. Música de gènere negre mediterrani amb guitarra, per Josep Igual. 17 h. - Presentació d' “Un riu de crims” i taula rodona “Gènere Negre i Territori”, amb Mª Antònia Oliver, Àlex Martín Escribà, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López; presenta Cisco Sánchez. 18 h. - Torn obert de paraules dels autors i presents.
Fa tot just uns dies, Víctor Amela i Roser Amills em van proposar participar en un recull col·lectiu sota el nom "Paraules d'amor" que s'editarà abans de Sant Jordi. Després dels nanocontes amb què he participat a Un riu de crims, sobre gènere negre, em venia de gust canviar radicalment de registre, tot i que continuo amb la meva dèria minimalista d'últimament, i en aquest llibre s'hi podran trobar per tant uns quants nanocontes d'amor.
No vaig dubtar ni un moment en participar, i per a mi ja era un plaer rebre la seva oferta; però en veure ahir la resta de col·laboradors/es em vaig quedar bocabadat (o millor encara, espatarrat). Només en cito uns quants, ja que els podeu veure a l'àlbum de fotos del facebook creat per a l'ocasió: Ana María Matute, Joan Manuel Serrat, Albert Om, Quim Monzó, Màrius Serra, Ana Maria Moix, Bigas Luna, Enric Casasses, Jaume Sisa, Javier Mariscal, Josep Igual, Luis del Olmo, Matthew Tree, Josep Cuní, Isabel Coixet, Lluís Llongueras, Toni Puntí, Lolita Bosch, Lluís Racionero, Xavier Rubert de Ventós, Albert Espinosa, Els Pets, Gerard Quintana, Pau Riba, Quimi Portet, Sílvia Munt, Xavier Grasset, Ferran Adrià ...
Recentment he descobert en Toni Mollà un gran narrador, i una bona prova és el seu llibre Més enllà de San Francisco. Viatge per Califòrnia tot esperant Obama, amb el qual va guanyar el Premi de Narrativa Ciutat de València. Es tracta d'un llibre sobre el seu viatge familiar a Califòrnia el 2008, en plena efervescència del fenomen Obama.
Durant el llibre ens mostra de vegades el contrast interior d'un home originari del món rural, que ha viscut el creixement sovint desenfrenat de Valencià, i que sent admiració per la gran metropoli de l'oest americà, i per les seves carreteres."És ben curiós que, quan sóc de viatge, sempre hi ha un moment o un altre que tinc el dia enyoradís de la persona de poble que porte a dins més o menys minimitzada."
Toni Mollà alterna perfectament les situacions familiars i l'anàlisi del món exterior que se li mostra, i que ens mostra, i que precisament a Estats Units sembla que es troba a l'inici de quelcom nou (dos anys d'Obama després, no sé si encara es té la mateixa sensació).
El viatges sovint ens porten records de vells viatges, potser perquè la situació anímica és la mateixa i obrim l'esperit a noves sensacions, i Toni Molla també alternarà la narració d'aquest viatge amb d'altres americans i europeus, que sempre són un viatge a un mateix.
Els llibres de viatges sempre són llibres sobre la vida: "A la carretera, com a la vida, has de triar cada dia, cada hora i cada minut amb l'única seguretat que en la tria hi ha la primera renúncia."
"Al cap dels anys d'anades i tornades pel món, he arribat a la conclusió que el moviment és important per ell mateix. Amb l'únic objectiu de no estar-se quiet. Perquè la casa no caigue damunt, que hauria dit, renegant ma mare. Perquè et passen coses, que diu la meua filla."
Aquesta setmana ha mort John Barry, autor entre altres d'algunes de les millors bandes sonores que ens han fet més maca la vida, com ara les de Cowboy de mitjanit, Ballant amb llops, James Bond o la inoblidable Out of Africa.
Dimecres passat, el meu mal de gola i jo acudim a l’Espai Mallorca de Barcelona per a participar a una sessió del cicle Tritextuals, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a parlar sobre “La literatura a través de les xarxes socials d’internet”, compartint taula amb Jordi Cervera, moderat per Cinta Arasa i amb lectura de textos a càrrec d’Àlex Mitjà.
Debatim sobre si hi ha diferències entre la forma d'escriure tradicional i a la xarxa, i sorgeixen paraules com reflexió, profunditat, vanitat... Ens felicitem pel ventall de possibilitats que se'ns obrin (massa, i massa diversificades, potser?), ens lamentem de la inversió de temps que requereix, ens preocupa el futur de tot plegat com a professionals que volem viure del cuento.
Molts i moltes dels assistents a l'acte tenen molt a dir sobre aquests temes i, de fet, ho diuen.
A títol personal faig una petita reflexió. Vaig crear el meu blog per a donar-me a conèixer com a escriptor, però a la informació de l'acte em presenten com a blogger: èxit o fracàs?
La foto és de Carme Esteve. Podeu llegir també la crònica a la web de l'AELC.
Una de les últimes participacions al blog Contes divers:
.
La paraula guerra perd tot el sentit, afortunadament, quan les armessón coixins de colors. Els pares, pobres víctimes d’aquesta batalla,no es queixen massa un cop al mes, quan es queden a dormir les meves amigues, i només ens criden l’atenció si el volum puja més del suportable, més que res pels veïns, diuen. L’endemà ens preparen un esmorzar deliciós, a primera hora, perquè quan una es desperta totes ens aixequem de seguida, a aprofitar el món.
Aquest dimecres 2 de febrer, a les 21.00, a Tens un racó dalt del món, dues dones, dues generacions d'escriptores, les dues dedicades a l'ensenyament: Sílvia Favà i la seva filla Irene López
Amb la Sílvia comentarem bàsicament el seu darrer llibre Colors, una història d'amor i desencontres inspirada en les diferents tonalitats de l'Ebre que es veuen des del balcó de casa. La Irene ens explicarà el seu singular món de fantasia basat en la seva col·lecció de peluixos, uns contes que podeu seguir al blog El cistell de les meves joguines.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.
Els jocs literaris de febrer es retroben amb l'aritmètica i us proposen esbrinar el nom dels dos autors de la imatge i els corresponents títols de llibres que inclouen xifres que compleixen la suma.
Espero les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu els primers punts per al sorteig del premi del mes: l'allotjament gratuït a la casa rural La Premsa d'Arnes. . El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà l'1 de març. Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.
Els jocs literaris tornen a viatjar fins a Arnes, per a oferir un dels premis que de tant en tant tinc el plaer de regalar: l'allotjament en una casa rural. A més, en aquest cas el plaer és doble, ja que la casa rural La Premsa ja va oferir un premi l'any 2009 i ha volgut repetir. Concretament, el premi consisteix en l'allotjament en una habitació per a dues persones (també hi caben un o dos xiquets) durant dues nits. El premi tindrà una vigència d'un any, a partir de l'endemà del sorteig i no es podrà gaudir durant temporada alta. Ja ho sabeu, teniu una bona oportunitat per a visitar Arnes i la seva comarca (galeria de fotos d'Arnes).
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes acabarà l'1 de març de 2011. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
Demà a les 19.30, participaré a Barcelona a una sessió del cicle Tritextuals, on parlarem de la literatura a través de les xarxes socials d’internet. Parlaré de jocs literaris, sobretot els de tipus creatiu, dels tres llibres col·lectius sorgits arran d'iniciatives del meu blog, com ara Totes les baranes dels teus dits, i alguna altra experiència com la següent.
De tant en tant, de forma impulsiva, demano al facebook que em proposin paraules amb què escriure nanocontes de forma improvisada i amb el mínim temps possible. Es tracta d'un divertiment, d'una forma d'excitar la creativitat, i no d'una manca de respecte per un gènere que, precisament per la seva extensió, requereix d'una reflexió més gran. L'últim cop que he fet una experiència d'aquesta mena, vaig escriure 13 nanocontes en 30 minuts. Alguns no tenen gaire qualitat, segur, però d'altres n'estic prou orgullós, com ara aquest(marco amb negreta la paraula que em van proposar): . No sap frenar les llàgrimes d'emoció en veure el primer crim del seu primogenit. Ni les llàgrimes, ni la sang que raja de la ferida. . La imatge extreta del blog del David és perfecta per a il·lustrar aquest nanoconte.
I ja tinc el plaer de mostrar-vos la portada del meu proper llibre, I un cop de vent els despentina, un nou recull de relats que publica Cossetània Edicions, i que arribarà a les llibreries el mes de març.
Una portada que tant mostra com amaga, que suggereix, que gran part de la imatge és l'aparent buit. Personalment, m'encanta.
Evidentment, aquí continuaré parlant del llibre, però també he creat un blog específic per al llibre.
