04 de febrer 2011

Tritextuals


Dimecres passat, el meu mal de gola i jo acudim a l’Espai Mallorca de Barcelona per a participar a una sessió del cicle Tritextuals, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per a parlar sobre “La literatura a través de les xarxes socials d’internet”, compartint taula amb Jordi Cervera, moderat per Cinta Arasa i amb lectura de textos a càrrec d’Àlex Mitjà.
Debatim sobre si hi ha diferències entre la forma d'escriure tradicional i a la xarxa, i sorgeixen paraules com reflexió, profunditat, vanitat... Ens felicitem pel ventall de possibilitats que se'ns obrin (massa, i massa diversificades, potser?), ens lamentem de la inversió de temps que requereix, ens preocupa el futur de tot plegat com a professionals que volem viure del cuento.
Molts i moltes dels assistents a l'acte tenen molt a dir sobre aquests temes i, de fet, ho diuen.
A títol personal faig una petita reflexió. Vaig crear el meu blog per a donar-me a conèixer com a escriptor, però a la informació de l'acte em presenten com a blogger: èxit o fracàs?
La foto és de Carme Esteve. Podeu llegir també la crònica a la web de l'AELC.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Èxit, èxit, de totes, totes... com a blogger més que èxit, exitàs!

I com a escriptor... doncs també! que no tens una colla de lectors encantats de llegir-te? (bloggers molts, i dels altres també)

Ventafocs ha dit...

La importància de com et valorin és relativa,el més important és com et valores tu. Independentment del mitjà, arribes a la gent a través de les teves paraules... i quanta gent et canviaria el lloc!!

Deric ha dit...

Tinc informació de l'acte de primera mà!
Sempre ens presenten de manera diferent a com nosaltres ho faríem. Per què serà?

Jesús M. Tibau ha dit...

Quan em pregunto sobre si és un èxit o un fracàs, em refereixo a la meva idea inicial de crear un blog per a donar-me a conèixer com a escriptor, quan sembla que sóc més conegut com a blocaire.
L'èxit és relatiu i, afortunadament, no es mesura només en dades de vendes de llibres. El simple fet d'escriure un conte és per a mi un èxit, i un motiu de satisfacció personal gairebé embriagador. Que a més a més una editorial com Cossetània estigui disposada a publicar un llibre meu sense haver-lo llegit abans és una mostra de confiança que valoro molt; un altre èxit. I l'existència d'un sol lector/a que em digui que ha sentit alguna emoció llegint els meus contes, ja és un èxit majúscul.
Gràcies al món de la literatura, i també dels blogs que m'ha donat algiuna de les majors satisfaccions de la meva vida, em sento afortunat, tot i que, ho torno a dir, m'agradaria molt poder viure del cuento.

Arlequí ha dit...

Jesús, tens raó que l'èxit és quan un conte que has escrit arriba a un lector/a. Quan algú crea un blog amb un objectiu, mai sap com anirà perquè les coses van com van,ja se sap. L'important és que et coneixem com a escriptor i també com a blocaire, i crec que les dues tasques estan vinculades entre si.

Pakiba ha dit...

Puc certificá de primera má que va ser tot un éxit, i va ser tot un orgull per a mi conèixat. Gracias.