20 de febrer 2011

L'últim dia abans de demà, d'Eduard Màrquez

Els records arriben a batzegades, sense ordre aparent. Salten en el temps. Encerclen lentament la tragèdia que s'endevina des de l'inici: 623 grams. L'amic excèntric, l'amor autèntic, la núvia de l'amic, la dona, el pare, la filla... Amors, imatges del passat, fotografies nues. A batzegades. Avancem, reculem, la infantesa educada hipòcritament pels "hermanos", joventut creativa. Somnis. Ella i uns problemes de personalitat que no resoldrà. Hi podria haver fet alguna cosa? I la Jana, la xiqueta, l'esperança desfeta. Foc. 623 grams. Mans buides.
A L'últim dia abans de demà, Eduard Màrquez ens condueix a través d'aquesta història amb l'aparent improvisació i desconcert amb què ens assalten els records. Cadascun és una baula que ens abraça a la lectura. Desesperadament. Com el personatge de la portada. Nua i, en definitiva, sola.

3 comentaris:

Rita ha dit...

Me'l vaig llegir ahir i vaig quedar sense paraules. Em va agradar..

Elfreelang ha dit...

Em vaig llegir el silenci dels arbres i em va agradar molt , potser em llegiré aquest fa molt bona pinta!

Marc Moreno ha dit...

Vaig llegir l'altra dia el primer capítol a internet i em va cridar molt l'atenció. Espero comprar-me'l d'aquí res.