L'aire que em peta a la cara, que em fa pessigolles, que em porta olor de flors, que em fa sentir una xiqueta per dintre i, n'estic segura, també per fora. Ja he oblidat que ahir vaig fer cinquanta anys.
Una altra participació als Contes divers.
Me se va passar la commemoració
Fa 6 hores
5 comentaris:
És bonic... de vegades ens sentim més joves (o més vells) del que som. El rellotge és en el cervell.
I que mai perdem l' infant que portem dins.
Una cosa és el cos i l'altre l'esperit. Tot i que els músculs o la memòria comencin converses no del tot desitjades amb naltros, l'esperit, la part més vigorosa de la ment, és qui mana, o hauria de manar. Si sentim que encara hi ha uns quants universos per descobrir, anem bé.
Pens com la Gemma i la Sara: l'edat es troba a l'esperit o al cervell. Jo em trob més vella, normalment.
M'encanta!
Potser perquè el llegeixo ben bé així!
Publica un comentari a l'entrada