tens un racó dalt del món: Nanoconte inacabat

14 de febrer 2011

Nanoconte inacabat

Acabeu vosaltres aquest nanoconte, si us plau:
.
Dibuixo a cegues, sense paràmetres coneguts, buit de tota mena de planificació. Enceto així el camí cap a ...

15 comentaris:

Elfreelang ha dit...: a la felicitat!; 14 de febrer del 2011, a les 12:00
Ricard Closa ha dit...: ... a la feliç incertesa del gargot infantil.; 14 de febrer del 2011, a les 12:53
Carme Rosanas ha dit...: al lloc desconegut que sempre he desitjat.; 14 de febrer del 2011, a les 12:55
Cinta ha dit...: tu; 14 de febrer del 2011, a les 14:02
Teresa Costa-Gramunt ha dit...: ... la immensitat del no-res, és a dir, a la immensitat del possible!; 14 de febrer del 2011, a les 14:56
Pakiba ha dit...: ...a la ilusió de compartir en tu la meva vida.; 14 de febrer del 2011, a les 16:16
Jesús Párraga ha dit...: Colló, sí que vos poseu metafísics! Un camí tan incert, en l'obscuritat de la nit, mig adormit, tan sols pot conduir... al lavabo.; 14 de febrer del 2011, a les 17:01
Núria Pujolàs ha dit...: ...la maquineta de fer punta.; 14 de febrer del 2011, a les 17:22
Rafel ha dit...: ... un llibre de Clarice Lispector que continuo sense recordar on l'he deixat.; 14 de febrer del 2011, a les 19:18
Anònim ha dit...: cap a la meva incertesa,de esser un esser inuma, del mon irreal; 14 de febrer del 2011, a les 19:41
JJMiracle ha dit...: … la idea en estat pur.; 14 de febrer del 2011, a les 20:16
Ester Besolí ha dit...: als dintres; 14 de febrer del 2011, a les 20:38
Nat ha dit...: a la felicitat sense límits ni fronteres...; 14 de febrer del 2011, a les 23:57
Jordi Pijoan-López ha dit...: ... cap camí, així encetat. Planificació de mena tota buida, coneguts paràmetres sense cecs dibuixant.; 15 de febrer del 2011, a les 11:00
Joan Vigó ha dit...: la màgia, com la del nen que guixa absort una paret.; 15 de febrer del 2011, a les 11:38

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)