Poc discreta ens vigila sense el camuflatge del sol. Espia de fals incògnit que ens enamora, que ens fa udolar, que ens necessita.
24 de febrer 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
3 comentaris:
A vegades les paraules, poc discretes, també ens fan udolar.
Una abraçada d'incògnita!
imatge i paraules esglaiadores...
Quina imatge mes sugerent...
Publica un comentari a l'entrada