Endevino sota la carpa equilibristes en plena acrobàcia; sota la carpa del cel.

Esquitx de roselles Priorat endins

Esquitx de roselles Priorat endins.
Vora el camí flairo el seu color
com el xiquet que sempre he estat.

Primeres molles

Ja han començat a comprar-se els primers exemplars de Molles per no perdre'm, tant en format paper (9 €), com en format electrònic (1,50 €), i gràcies a l'aposta per aquest segon format, el llibre ha travessat l'oceà i ha arribat a Uruguay, on unes estimades seguidores fan l'esforç de llegir-me en català. Les emocions no entenen ni de llengües ni de continents.
Tenia molta curiositat per veure la reacció davant aquesta aposta i, de moment, es pot dir que s'han venut tants exemplars en paper com en format electrònic.
Podeu trobar més informació sobre el llibre i de com aconseguir-lo en tots dos formats a l'apunt de la presentació virtual.

"L'honoren per descobrir el secret de la seda, però conserva la pols del viatge que resta a les sabates com un autèntic tresor."

.
Nanoconte històric dedicat a Coia Valls.

Desdefinicions (242)

subjectIVA. Forma com es valora l'augment de certs impostos, segons a quin escó et toqui seure.

"L'esfera és d'una perfecció qüestionable; els cingles de Siurana, eterns" pensa l'aprenent de cartògraf.

.

Nanoconte històric dedicat a Xulio Ricardo Trigo.

Mossegar la poma, de Francesc Serés

Els contes de Francesc Serés em van atrapar per primer cop amb La força de la gravetat. Amb aquest nou recull, ens presenta trenta-set relats breus sobre l’amor i la seva parella, el desamor. Tots ells comparteixen l’alegria de qui ha trobat l’amor i la tristesa difusa de qui no sap quant durarà, així com l’estímul de qui es troba amb l’inesperat. Mossegar la poma és una crònica sentimental, però també un exercici sobre les possibilitats del conte i de la parella. Precís, subtil i concís, Serés ens torna a mostrar la seva mestria literària.
Al conte "Els gossos", per exemple,ens mostra a través de la seva protagonista una família que "no es pot queixar, perquè en la seva vida no hi ha cap buit". Aparentment, només aparentment. Tenien un tot terreny que "estava bé, però no era prou original, entre els pares que anaven a portar els fills al col·legi n'hi havia algun com el seu i fins i tot millor". El gos afganés que van comprar, intenta fugir per la tanca.
En un altre conte, "La primera esquerda", ens narra una fase de l'aprenentatge de la vida: la primera decepció, el primer cara a cara amb la realitat.
Per a acabar, us en llegiexo un fragment, que també podreu trobar al blog on recullo les meves lectures:

Servi de Semma, de Xavier Maymó Gatell

Servi de Semma, de Xavier Maymó Gatell
Editat per Bondia
Sinopsi
Segle I dC. Prop de Tàrraco, una família romana creix en un lloc paradisíac: la Vil·la de Semma. El pare i amo de tot i de tothom, Valerius, un home culte i poderós, planeja al detall un futur brillant pels seus fills. La vida, però, disposarà dels seus desitjos de manera molt diferent, fent que els camins dels protagonistes acabin confluint en un destí que ningú podia imaginar. De Tarraco fins a Jerusalem, passant per les Gàl·lies i Roma, en Servi, un guerrer iber excepcional, protector de la família, forjarà una amistat indestructible amb tres germans romans nascuts a Hispània: en Menandre, el primogènit de Valerius; la fràgil i bella Sílvia i en Licini, mut i deforme però de gran intel·ligència, que acabarà escrivint la història en els seus anys de vellesa. La fermesa dels protagonistes i el seu lligam personal els farà superar les dificultats d’un creixement personal que els durà, amb l’ajut del Jesús més humà, a trobar la seva pròpia pau en terres llunyanes.

Bluebird, Toni Price

Cercles concèntrics

Xàfec impetuós de maig. Després un sol nítid ho banya tot. Passegem pel parc i el nostre fill, amb les botes d'aigua, trepitja bassals. Dibuixa onades en cercles concèntrics que s'allunyen mansament; ell és al centre.

Em plau haver participat a la proposta del Consorci per a la Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre de buscar la paraula ebrenca més bonica, que recull en un blog. La meva tria ha estat catxel,

infinitament millor que escopinya (no hi ha comparació). Em recorda els primers contactes amb les Terres de l’Ebre, venint del Priorat. Abans jo no era gaire amic d’anar a la platja, fins que vaig descobrir el Delta. Els catxels em recorden el seu gust de terra i sal, els esquitxos de sol sobre la platja del Trabucador, les mans enfonsades a l’arena, les pessigolles del mar, la natura a frec de pell, humana encara.

 

Cares del món (251)

Una nova Cara del món, una mica trista o pensativa, que la Pilar troba al motor d'una moto.

El mercader, de Coia Valls, a Tortosa

Aquesta tarda s'ha presentat a Tortosa el llibre El mercader, de Coia Valls, a càrrec de Maria Josep Margalef i de Meritxell Roigé, amb el suport de Xulio Ricardo Trigo, que ha eleborat el següent vídeo ambientat a Tortosa, com bona part de la novel·la:

Nanoconte

Amb un rellotge de gran precisió mesura la freqüència dels batecs del seu cor, no la intensitat.

M'acarona el rostre l'últim raig de llum. No m'angoixa l'adéu; m'amara la tèbia certesa del teu retorn.

Més que una trucada

De moment, el meu llibre Molles per no perdre'm no és precisament un èxit de vendes. Cap sorpresa, era d'esperar en un dietari que gairebé no existeix en paper, de quasi nul·la distribució, i que aposta pel seu format digital. Però dins la desolació del món editorial, permeteu-me la vanitat de compartit una esplèndida alegria. Una persona m'ha trucat per telèfon amb l'únic objectiu de felicitar-me pel llibre que, diu, s'ha empassat d'una tirada. I aquesta persona és Gerard Vergés. 

Ah! i diu que es nota que estic enamorat del meu fill. Precisament llavors estava amb ell, i he compartit l'alegria amb un gran petó a les seves molsudes galtes.

Llegint Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila

246è joc literari

Una porta barrada i malmesa al barri vell de Tortosa. En un paper mig arrencat, m'hi sembla veure una papallona: la veieu?
Doncs em sembla un bon argument per a escriure un text, i ja tenim servit el 246è joc literari.
Com sempre, el podeu escriure en un comentari en aquest apunt, o al vostre blog (ja em passareu l'enllaç)

Manifestació de l'1 de maig i línia d'arribada

Curiosament, la manifestació anual de l’1 de maig coincideix a Tortosa, en temps i espai, amb una cursa cursa esportiva. La manifestació travessa la línia d’arribada, però em temo que, després de més d’un segle de lluites, la meta del moviment obrer s’estigui allunyant els darrers anys.

Enric Carbó a Tens un racó dalt del món

Enric Carbó serà el proper convidat al programa Tens un racó dalt del món, per a comentar la seva novel·la Els emprenedors, amb què guanyà el premi Cristòfol Despuig 2004. Diumenge passat vaig comentar aquest divertit llibre al meu blog, que tant bé retrata la societat tortosina de principis dels seixanta. També esmentarem els altres guanyadors d'aquest premi que es troba, lamentablement, en stand bye.
A la imatge, altres llibres recomanats durant el programa, que es podrà veure a Canal 21 el dimecres 2 de maig, a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana

Quan el dia amenaça pluja no m'ho prenc com a res personal. Al contrari, l'estat líquid forma part de nosaltres i, de vegades, envejo la seva fluïdesa.