De
moment, el meu llibre Molles per no perdre'm no és precisament un èxit
de vendes. Cap sorpresa, era d'esperar en un dietari que gairebé no
existeix en paper, de quasi nul·la distribució, i que aposta pel seu
format digital. Però dins la desolació del món editorial, permeteu-me
la vanitat de compartit una esplèndida alegria. Una persona m'ha trucat
per telèfon amb l'únic objectiu de felicitar-me pel llibre que, diu,
s'ha empassat d'una tirada. I aquesta persona és Gerard Vergés.
Ah! i
diu que es nota que estic enamorat del meu fill. Precisament llavors estava amb ell, i he compartit l'alegria amb un gran petó a les seves molsudes galtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada