Cerco la mirada que sotjava el meus records. Perdut i en mans del vent que se m'emporta, m'invento, per tal de sobreviure, un passat que em salvi.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
20 de maig 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Tant de bo, en alguns casos, poguéssim reescriure certs episodis del passat.
la mirada que sotjava els records...belles paraules...amb un punt de tristor o melangia...boníssim!
Reescrivint el passat t'ha sortit una desdefinició en el títol.
Relats conunts: relats que desconeixen la jota tortosina. :)
M'agrada moltíssim la teva interpretació tan personal que has fet del quadre.
Poètica i meravellosa!
Buscar i redescobrir tota una lliçó de vida.
Reinventar un passat, tot esborrant-nos, com si tornéssim a néixer. Brollen aus Fènix, de les lletres.
Un pensament molt literari, és a dir, d'escriptor que mira enrere per inventar un passat més galdós. Bon micro relat poètic.
M'agrada "Perdut i en mans del vent que se m'emporta"... trobo que dóna molt de joc per a continuar escrivint. M. Pilar Martínez Herrero
Publica un comentari a l'entrada