“Et descobreixo arraulida en la foscor, quan les passes de la gent es retiren i arriba el regne de la nit. Et fotografio amb zoom; tinc por d'acostar-me i que t'espantis. Compartim l'instant i un fil prim de complicitat ens uneix. Em segueixes, curiosa, i jo m'emporto els teus ulls de gata.”
Fragment de Molles per no perdre'm.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada