Jornada de reencontres. Després d'anar a buscar el meu fill a la Llar d'Infants, pujo Simpàtica amunt amb el cotxe per a recollir a Gerard Vergés. La casa està rodejada d'arbres, canten moixons, el sol amable de la tarda es filtra entre les rames; em quedaria a viure en un dels bancs que té al jardí, llegint llibres, llegint la vida.
A la Biblioteca, Jaume Llambrich, editor altruista, ànima i cos de Petròpolis, ja ho té tot muntat. Té mans expertes i generoses. Cares conegudes entre els assistents, molts escriptors: Manel Ollé, Zoraida Burgos, Maite Foteza.
Jaume enceta els parlaments reflexionant sobre la teranyina de camins que han coincidit en la seva vida literària, i de l'aparició en moments clau, de forma repetida, de gent com Manel Ollé, Gerard Vergés, Emigdi Subirats i jo mateix. Del seu exprofessor, Manel Ollé diu que abans de conèixer-lo sabia llegir paraules, però que després va aprendre a llegir molt més, en gran part gràcies a L'ombra rogenca de la lloba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada