Els contes de Francesc Serés em van atrapar per primer cop amb La força de la gravetat. Amb aquest nou recull, ens presenta trenta-set relats breus sobre l’amor i la seva parella, el desamor. Tots ells comparteixen l’alegria de qui ha trobat l’amor i la
tristesa difusa de qui no sap quant durarà, així com l’estímul de qui es troba
amb l’inesperat. Mossegar la poma és una crònica sentimental, però
també un exercici sobre les possibilitats del conte i de la parella. Precís,
subtil i concís, Serés ens torna a mostrar la seva mestria literària.
Al conte "Els gossos", per exemple,ens mostra a través de la seva protagonista una família que "no es pot queixar, perquè en la seva vida no hi ha cap buit". Aparentment, només aparentment. Tenien un tot terreny que "estava bé, però no era prou original, entre els pares que anaven a portar els fills al col·legi n'hi havia algun com el seu i fins i tot millor". El gos afganés que van comprar, intenta fugir per la tanca.
En un altre conte, "La primera esquerda", ens narra una fase de l'aprenentatge de la vida: la primera decepció, el primer cara a cara amb la realitat.
Per a acabar, us en llegiexo un fragment, que també podreu trobar al blog on recullo les meves lectures:
06 de maig 2012
Mossegar la poma, de Francesc Serés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada