Cerco la mirada que sotjava el meus records. Perdut i en mans del vent que se m'emporta, m'invento, per tal de sobreviure, un passat que em salvi.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.
I si tinc les entranyes
Fa 1 minut
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
Tant de bo, en alguns casos, poguéssim reescriure certs episodis del passat.
la mirada que sotjava els records...belles paraules...amb un punt de tristor o melangia...boníssim!
Reescrivint el passat t'ha sortit una desdefinició en el títol.
Relats conunts: relats que desconeixen la jota tortosina. :)
M'agrada moltíssim la teva interpretació tan personal que has fet del quadre.
Poètica i meravellosa!
Buscar i redescobrir tota una lliçó de vida.
Reinventar un passat, tot esborrant-nos, com si tornéssim a néixer. Brollen aus Fènix, de les lletres.
Un pensament molt literari, és a dir, d'escriptor que mira enrere per inventar un passat més galdós. Bon micro relat poètic.
M'agrada "Perdut i en mans del vent que se m'emporta"... trobo que dóna molt de joc per a continuar escrivint. M. Pilar Martínez Herrero
Publica un comentari a l'entrada