Llegint Viatge al Priorat, de Josep Maria Espinàs

Dones salvatges, de Marina Martori

Marina Martori és una altra de les escriptores que vaig descobrir al món dels blogs, abans de publicar cap llibre. Ara ens porta Dones salvatges.
Una novel·la negra ben tramada, ben lligada, seductora, sensual, sexual... plena de mitologia, de secrets, de coses que no són el que semblen i de dones poderoses, fortes, lliures i salvatges. Dones que han estat tapades per la societat, la història i la religió al llarg dels segles però que han sobreviscut explicades a través dels mites, de les històries, de l’art i els llibres i que continuen sent la llavor de la dona salvatge actual. La dona, qualsevol dona, lligada als instints, a la natura, a la passió, a l’amor, a la vida i també... a la mort.
SINOPSIS
Un poble de costa. Hivern. Una noia morta. Esquarterada. Cap sospitós. O tots. Una relació estranya. Moltes. Sexe. Art. Mitologia. Passió. Llibres. Secrets. Desig. Por. Una dona única. Cada dona única. I salvatge. I el mar, sempre present, llepant ferides, llepant la sal, els cossos i... la veritat.

Llegint Jordi Pijoan

Qui quedarà?, de Blau cel

M'agrada ajudar modestament a donar a conèixer grups i cantants nous, com ara Blaucel, i el seu Qui quedarà?

Olor de flors

Cura d'humiltat: les flors no desprenen olor per nosaltres.

Cares del món (256)

Club de Lectura i sopars literaris

Olga Besolí parla a la seva secció cultural del programa Dixa'm vore, de Cana TE, dels diversos clubs de lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i, en concret, del Club de Lectura adult que acaba la temporada el 21 de juny comentant amb el seu autor la novel·la Llinatge, de Miquel Esteve.
I també comenta una nova iniciativa que intentaré iniciar el 15 de juny, els sopars literaris al restaurant Paiolet de Tortosa, i que estan oberts a tothom que vulgui.
Podeu veure el vídeo en aquest enllaç.

Contacte amb la terra

Els peus no són la part del cos que està més en contacte amb la terra. El cervell? El cor? El record?

Il·lusió

La il·lusió no penja d'un fil

Contra la crisi, literatura

Martí Gironell va ser present a la Fira del llibre ebrenc que va tenir lloc a Móra d'Ebre la setmana passada, i n'explica les sensacions en un article publical a l'Avui, iq ue podeu llegir sencer en aquest enllaç.
Tinc el plaer que em citi al costat de grans autors ebrencs amb aquestes paraules:
I tot això, sense oblidar l'exquisida literatura que s'escriu des d'aquesta banda del país. D'Artur Bladé a Andreu Carranza o Miquel Esteve, passant pels microcontes i les desdefinicions de Jesús Maria Tibau que faria les delícies de Calders i Tísner. Un exemple, la llibretat, nous camins sense fronteres que obre la lectura d'un bon llibre. Contra la crisi, literatura.

249è joc literari

Inspirats per aquest dibuix improvisat i rabiós del meu amic facebookaire Radu Miron, que dilluns passat va il·lustrar un dels meus apunts, us proposo que escriviu un nanoconte de gènere negre.
El podeu escriure en un comentari en aquest apunt o als vostres blogs (pregon enllaç).

De quan es feia el Carrilet

Guiat per Albert Curto, visito a l'Arxiu Històric del baix Ebre l'exposició de fotografies que realitzà l'enginyer encarregat de la cosntrucció d'una part del Carrilet, el suís Kart Stefan Hitz.
La col·lecció de 162 fou adquirida en una llibreria de vell de Barcelona, i estirant de la pista que oferirn les mateixes imatges es va fer cap al seu autor.
Les fotos ens mostren imatges quotidianes del Delta i del riu d'aquells anys: pescadors, pagesos, correbous, llaüts (em sembla escoltar paraules de Jesús Moncada mentre els veig baixar pel riu)...
Cada foto em xiuxiueja històries, em fa sentir agraït deutor.
Més informació aquí.

Jesús Massip a Tens un racó dalt del món

Jesús Massip serà el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Intentarem fer un repàs a la seva trajectòria literària, parlarem de la seva participació a la revista Gèminis els anys 50 i del seu nou llibre La terra encesa, un poemari publicat per la URV homenatge al poeta tortosí Vicent Garcia.
El programa es podrà veure per Canal 21 aquest dimecred 6 de juny a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.
Us llegeixo algun fragment:

Bouesia 2012

Cliqueu aquí per accedir al programa.

Mirada assassina

La ganivetada al braç el fereix superficialment; la mirada d’odi el matarà per sempre.

.

Dibuix de Radu Miron.

Desdefinicions (245)

tourista. Turista que gasta pocs diners.

Maletes perdudes, de Jordi Puntí

Perdre's, buscar; ser abandonat, abandonar. Maletes perdudes és un fantàstic títol per a aquesta magnífica novel·la coral on Jordi Puntí, gran contista, ens teixeix un conjunt de situacions, de relats que tenen un sentit comú, de personatges que d'una manera o altra cerquen alguna cosa, potser a ells mateixos, com tothom, vaja. Tots som ànimes perdudes que, amb sort, tenim clar el nostre destí.
Sinopsi
En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l’han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare:la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli. Maletes perdudes narra els destins encreuats d’aquesta família impossible, i només la intervenció dels quatre fills dóna sentit a la galeria de personatges que desfilen per aquestes pàgines: vides descosides i abonyegades com les maletes que es perden pel camí. Escrita amb l’estil net i ric que ja coneixem de les narracions d’Animals tristos, la primera novel·la de Jordi Puntí és divertida, optimista, àgil i plena d’aventures que atrapen el lector des de la primera pàgina.

Us deixo amb la lectura d'un dels moltíssims fragments que podria incloure al meu blog de lector en veu alta:

Jocs literaris, encara

Des de que al mes de setembre vaig decidir eliminar els premis mensuals a la secció dels Jocs literaris, ha baixat bastant el nombre de participacions, en gran part perquè jo els he dedicat molt menys temps i recursos per a promoure'ls. Però encara hi ha uns quants participants constants i tossuts a qui agraeixo públicament la seva fidelitat. Permeteu-me que personifiqui avui aquest agraïment en la persona del McAbeu, enigmista blocaire per excel·lència i excel·lent, que mes rere mes participa als jocs i ens regala els seus sonets.
En aquest enllaç podreu llegir les darreres i genials participacions, amb el sonet de torn i un fantàstic nou capítol d'El petit príncep.

L'esparver, de Turnez & Sesé

Atura tots els rellotges; estalvia piles, malgasta el temps.

Cares del món (255)

Carmen Rosanas ens regala aquesta lúdica Cara del món