31 de juliol 2019

INCONGRUÈNCIES MATERNES


Plaça de l'Ajuntament de Tortosa. Pas estret entre la font i les taules de la terrassa. Una família ve en sentit contrari, xiquet amb bicicleta, encara amb poc domini, amb cura. M'espero aturat que passin. La mare empenta lleugerament el xiquet.
-Vaaa!- li diu donant-li pressa. 
-Però si sempre dius que vagi a poc a poc- es defensa el xiquet.

30 de juliol 2019

Viure és inestable

Viure és inestable.
Viure és jugar a equilibrista sobre rodes.
No viure és caure segur.
.
Inspirat en una obra de Joan Miró, que té el seu taller a La Serra d'Almos

29 de juliol 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre 15/16 Karl

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
KARL
Tot i la seva joventut, mostra una estranya destresa: que cada gest es dibuixi amb naturalitat, sense aparentar que és el fruit de generacions. Li porten l’esmorzar mentre, de fons, comença el brogit de motors que s’escalfen, de mecànics que ultimen tots els detalls. Damunt la taula té els guants plegats, que es posarà amb cura, sota la mirada del cambrer que, hipnòticament, l’admira, com si es tractés d’un ésser d’altres móns. El seu alemany marca distàncies, però el gestos són precisos i es fa entendre sense problemes. Un soldat treu el cap per la porta: l’avioneta ja està a punt. La missió d’aquest matí és precisa, quirúrgica, i deixarà anar les bombes amb pulcritud d’aristòcrata. Son pare se’n sentiria orgullós. Quan torni, el fum que puja de la ciutat serà com una reverència. Des del cel no s’escolten el crits, ni es veu el dolor.

28 de juliol 2019

Sal negra, de Manel Vallés i Arín



Sal negra, de Manel Vallés i Arín 
Edicions del Sud, 2019 
Sinopsi
vint-i-set poemes de temàtica molt diversa, alternats amb vint-i-un haikús que fan de fil conductor.
Del pròleg de Sant Borrell: El llibre va intercalant poemes curts, més tradicionals, amb poemes estirats, més viscuts. Tot i el pes del temps, del passat, el desig de viure es manifesta de forma insistent. Alguns dels poemes més viscuts parteixen d’una crítica a la realitat, amb una gran visió poètica. És quan el llibre s’aixeca de les mans del lector per a convertir-se en un mirall. M’agrada Manel Vallés quan es deixa anar, quan escriu de forma lliure, sense pressions històriques, ni influències d’estil. Unes altres vegades, plasma experiències molt evidents, però els poemes evidents potser acaben sent els poemes que més coses que poden explicar. Els poemes evidents també formen part de la poesia catalana de l’experiència. Evidentment, l’experiència acaba sent l’evidència d’un mateix. Els poemes curts acaben sent petits anuncis.
De sobte, vas llegint el llibre i apareix un poema quotidià que expressa la transcendència del moment. També hi ha records sobre tots els anys viscuts a Barcelona, realitats comparades. Manel Vallés escriu estampes, imatges reals que no tenen res a veure amb les imatges que es publiquen a les xarxes socials. S’allunya de les imatges ideals que no duren ni un instant, una felicitat que només s’expressa en el moment d’enquadrar la imatge, com si la felicitat del segle xxi estigués realment en una fotografia, com si les imatges captades en una mil·lèsima poguessin reproduir una part d’aquell instant. El poema «Roses i espines», per exemple, resumeix la lluita que manté amb les plaents veritats i les amargues mentides. Llegeixes el poema i t’arriba una altra de grans dimensions, de cendres (passat) i foc (present), un altre joc subtil entre el passat i el present. Vallés és categòric en aquest poema. Desitja l’equilibri, una de les grans qüestions de fons del seu primer llibre. Per ell, les cendres del passat s’han d’oblidar perquè estan apagades. Molt bo.
Manel Vallés busca interpretar el temps. Si poguéssim conèixer la intel·ligència del temps, canviaria realment la nostra forma d’actuar. Potser les coses més complexes són les més necessàries i potser les coses òbvies són les més complexes d’expressar. A mesura que vas llegint el seu llibre, vas compartint les seves reflexions poètiques, tristes i amargues. A la vegada, vas llegint poemes d’amor i desamor, contundents, desitjats i després viscuts, amb imatges musicals. També apareixen poemes humorístics que claven de forma magistral la situació, moments magistrals que semblen converses poètiques amb el lector. M’agrada llegir llibres i guixar-los, embrutar-los, viatjar amb ells, abraçar-los i llençar-los per a veure tota la poesia que s’amaga. Viatjar amb un llibre de poesia és una forma multiplicada de viatjar. Llegeixes poesia i mentre vas viatjant, acabes veient tots els viatges que encara no s’han realitzat, tota la poesia que encara no s’ha pogut escriure. Manel Vallés és dels poetes que viatja, escrivint, i que, a la vegada, escriu, viatjant.



27 de juliol 2019

El cor del pirata, de Sébastien Pérez i Justine Brax



El cor del pirata, de Sébastien Pérez i Justine Brax
Baula Edicions
Al valent Louis, fill i net de pirates, li ha arribat el dia de partir amb el seu propi vaixell, i guanyar-se el futur. A poc a poc madurarà, fins que es convertirà en un gran i temut pirata, tot i que sempre amb el cor encongit… Només quan coneix un pescador molt pobre, de la mateixa edat que ell, el seu cor podrà experimentar canvis.
Clica aquí per veure el booktrailer d’aquest àlbum il·lustrat.

26 de juliol 2019

Quan el paisatge és el teu rostre

Quan el paisatge és el teu rostre,
quan la mirada és cap a endins.
.
Inspirat en una obra de Béatrice Bizot

25 de juliol 2019

La màgia d'un instant


La màgia d'un instant fugaç
que se'ns torna visible als ulls
i al record.
.
Inspirat en una fotografia d'Antoni Lluch

24 de juliol 2019

delta de l'Ebre


La serena pau de les teves línies,
equilibri de colors que muten
al pas de cada estació;
avui groc madur,
demà, aigua.
.
Inspirat en una pintura de Joavi Fatsini exposat a la Biblioteca de Tortosa

23 de juliol 2019

Continent i contingut alhora

Continent i contingut alhora;
espectadora i actriu,
víctima i notari del pas del temps.
.
Inspirat en una foto d'Emili Nieto.

22 de juliol 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre 14/16 Margarida

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
MARGARIDA
No coneix el seu nom, prefereix ignorar-lo per intentar no patir.  És un soldat més, un entre milers, que ofega inútilment els crits de dolor.  Les ferides, la sang, les mirades, semblen totes iguals, tant se val el seu nom o l’origen.  Tots tenen algú que pateix, tots retenen plors. I les ferides no paren de sagnar malgrat les benes, i les morts s'acumulen d'una manera que et crema, com crema encara aquell foc l’església del seu poble, com crema la trajectòria d’una bala, com crema el crit de son germà estès per sempre al terra. Un metge la crida des d’un altre llit; una nova urgència, un nou pedaç a la vida.

21 de juliol 2019

Qui va matar el meu pare, d'Édouard Louis


Qui va matar el meu pare, d'Édouard Louis
Més Llibres, 2019
Sinopsi

En una comunicació als seus editors estrangers, l’autor explica que l’objectiu d’aquesta obra valenta i remarcable és escriure «la història dels esdeveniments que van configurar la vida del meu pare i dels que la hi van desfer, des del naixement fins a la seva mort social. Es tracta d’un intent d’entendre’l a ell i al món del seu voltant, la història de la incapacitat d’un pare i un fill de parlar entre ells. I també la d’un home de la classe treballadora més baixa, amb les seves esperances, alegries, passions i somnis esclafats per la societat; aquella mena de persona de la qual la literatura no sol parlar. I és també, per sobre de tot, una història col·lectiva, una reflexió sobre la manera com la política i els governs impacten en els nostres cossos».
Comentari
Frapant llibre que et colpeja amb contundència i eficàcia, que ens parla de les difícils relacions fill-pare, pare-fill, sotmeses sovint a uns clixés socials que fan de la masculinitat un llast impenetrable per a les emocions. Els silencis i tot allò que no s'ha arribat a dir es tornen còmplices de la infelicitat.
El llibre és un catàleg de retrets cap al seu pare i, al mateix temps, cap a tot el que li han robat al seu pare la societat i, més concretament, el poder i la classe política que ha governat el país les últimes dècades.

20 de juliol 2019

Acabeu la frase

Fart de demanar una pala per a excavar el tresor...
.
Propostes de finals fetes a facebook i a Twitter

19 de juliol 2019

Descripció d'un instant?

Descripció d'un instant? Camió d'autoescola que accelera. Pare amb filla al cotxet i un globus. En sentit contrari, dos joves amb pilota i la música forta d'un cantant que desconec. Al fons, onegen banderes als fanals de la pròxima Festa del Renaixement.

18 de juliol 2019

Trobada extra dels diLLUMs d'arts al Forn, i Josep Pedrals













15 de juliol de 2019. Aprofitant el recital de Josep Pedrals al Forn de la Canonja, sobre el seu llibre Els límits del Quim Porta, impulsat per Mercè Falcó, aquest mes de juliol hem fet una trobada extra dels diLLUMs d’arts al Forn.
La trobada s’ha iniciat per tant a les 8 del vespre, a l’exterior del Forn de la Canonja, amb aquesta original xerrada de Josep Pedrals amb molt bona presència de públic.
Després la nit s’ha desenvolupat amb aparent normalitat, però amb moltes cares noves que s’han atansat per primera vegada a les nostres trobades.
Miquel Àngel Pradilla ens ha convidat a participar als premis Ciutat de Benicarló, i a assistir al sopar de lletres que organitza cada any, que aquest estiu tindrà lloc a Benicarló el dia 1 d’agost.
Jesús M. Tibau ha llegit un fragment de L’illa de Bembé, de Mercè Falcó i de Qui va matar el meu pare, d’Éduard Louis.
Eduard Carmona ens ha parlat d’inicitavies culturals a Deltebre.
Ernest Redó ens ha avançat que faran diversos concerts amb el seu grup Obscens, i que a la tardor veurà a la llum un recull de contes.
Ens han visitat per primera vegada una representació del grup d’Amposta  Lorquianas, que realitzen activitats al voltant de Federico García Lorca. Fuensanta López ens ha convidat a un acte a Amposta el 12 d’agost i després ens ha animat amb èxit a llegir textos d’aquest autor, que elles també han recitat.
Hem sortejat regals: exemplars del llibre de Zoraida Burgos, cedits pel Campus Extens de la URV, revistes Jot Dawn cedits per la Biblioteca Marcel·lí Domingo; llibres sobre l’exposició de Carbó que es pot visitar a l’edifici de la Delegació Territorial de Cultura; dos discos cedits per La Tuna folk, i una fotografia de Batiste Pla, amb què ha guanyat el premi de Gandesa.
La Tuna folk ens regalarà un gran final de festa amb la interpretació de diverses cançons, i s’han llançat a cantar jotes Joan Maria Romaní, Xavier Aragó i Marisé Ruiz, corejades amb èmfasi pel respectable públic.
En resum, continuem sumant amistats i energies, creativitat i il·lusions, cultura i diversió.
Més fotos en aquest enllaç.

17 de juliol 2019

Crònica de la 12a Jornada Literària de Cornudella de Montsant















13 de juliol. 2/4 de 5 de la tarda. Fa calor. Tothom inicia la conversa amb aquesta expressió que, de forma excepcional, s’accepta de forma unànime sense tenir en compte ideologies, gustos, o manies. Davant la porta del Celler Cooperatiu ens trobem els organitzadors de la Jornada Literària de Cornudella de Montsant, amb alguns dels autor i autores participants. Només es mouen, de forma lleugera, les fulles empeses per un desvagat vent. Vindrà la gent? comencem a preguntar-nos. I sí, la gent de poble va arribant en compta gotes, vencent la temptació de romandre una estona més a casa. Després de 12 anys hem aconseguit un públic fidel, i aquest és el millor dels termòmetres.
Dins al Celler tot està preparat per a iniciar la Jornada, al matí hem assajat i tot sortirà bé, n’estem segurs.
A l’entrada se serveix un tast de vi gentilesa del Celler Cooperatiu, obra de Cèsar Martinell, que es troba immers en el seu centenari. L’ambient ja comença a ser distès, i obrim portes a la bodega i la frescor balsàmica del seu interior.
Breus parlaments de l’alcalde, Salvador Salvadó i de Jesús M. Tibau.
Els lectors i lectores ja estan situats estratègicament pels passadissos al voltant de les tines i iniciem aquesta petita ruta interior dedicada a Joan Brossa, l’any del seu centenari, escollits gràcies a la col·laboració de la Fundació Brossa. Participen a la lectura i teatralització, Montserrat Figuerola, Josep Bargalló, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Manel Pozo, Esther Massó, Gustavo Tibau, Montserrat Domingo, i en un cercle carnavalesc animal, Francesc Valls, Joan Carles Jansa, Salvador Olivé i Jesús M. Tibau.
Els passadissos són estrets i la fila del públic és molt llarga. Molta gent no pot veure de forma directa les intervencions, però tothom pot escoltar com ressonen, i  es deixa amarar per l’ambient que s’hi respira, per les fragàncies de dècades de treball, per l’ànima de la terra que s’hi concentra. 
Per a acabar aquesta primera part de la Jornada, Sergi Quiñonero fa dues actuacions poètiques, una dedicada a Brossa, i una altra de molt impactant basada amb una anècdota del seu pare i amb el vi com a nexe d’una mena de ritual vital.
Emprenem la marxa cap al Casal Jaume I, al pati del qual, com des de fa uns anys, tindran lloc les presentacions de llibres; en aquest cas:
.
Sílvia Mayans, Cendra
Joan Pinyol, Avi et trauré d'aquí
Sergi Quiñonero, Pasar un poema por el ojo de una aguja
Maria Carme Roca, El far
Lurdes Malgrat, El secret de les terres roges
.
En aquest enllaç trobareu més informació sobre el programa i els autors.
.
Cada presentació està composta per la lectura d’un fragment i una brevíssima presentació de l’autor que després ens parla del llibre. Les persones del poble que col·laboren en les lectures són Gemma Lletjós, Neus Jansa, Francesc Valls Calçada i Meritxell Cardona.
Sergi Quiñonero du a terme dos actuacions poètiques més; Llum, i Pare arbre, en col·laboració de Gustavo Tibau, Dolors Pàmies, Josep Maria Dols i Pilar de la Calle.
Després de cada presentació, comptem amb la dolça companyia musical de Pili Cugat i Carlos Lupprian que, entre altres coses, ens presenten temes del seu disc Jocs d’aigua.
El pati del Casal, un cop més, afegeix un toc de màgia que fa que l’acte esdevingui especial, i flueixi com un parèntesi en la vida de tots els que hi participem, que queda fora de la majestuosa porta d’entrada.
Esgotat, gaudeixo de veure com interactua el públic amb els autors, els autors entre ells, de com s’escampen els somriures, de com els qui hem estat immersos en l’organització tenim la sensació d’haver fet  una bona feina.
Per a arrodonir la Jornada, anem al sopar que l’Ajuntament organitza per Sant Cristòfol, on els lligams entre els autors convidats es reforcen encara més.
.
La Jornada Literària de Cornudella de Montsant s’inicià el 2008 amb la intenció de fomentar l’amor pels llibres a Cornudella, i, al mateix temps, donar a conèixer el poble als meus amics i amigues escriptors, i a la inversa, i també de ser un punt de trobada on conflueixin autors del Priorat, de les Terres de l’Ebre, i del Camp de Tarragona, principalment, i també de la resta dels Països Catalans. Em consta que al llarg dels anys ha estat punt d’inici de bones amistats.
Satisfacció màxima, doncs, i una llarga llista d’agraïments: a l’Ajuntament per a apostar-hi decididament des de l’inici, especialment a l’alcalde, Salvador Salvadó, al fins fa poc regidor de Cultura, Salvador Olivé, a la nova regidora Maria Gomis i la resta de treballadors que hi donen suport; al Celler Cooperatiu per a obrir-nos les seves portes; a tota la gent que es presta voluntària a participar; a Pili de la Calle, amiga i bibliotecària que fa una tasca essencial per a l’èxit de la Jornada, sempre tenint cura de tots els detalls; a Joan Carles Jansa i Francesc Valls, que durant tot l’any tenen la Jornada en ment i hi aporten valuoses idees i, sobretot, el seu estimat suport.
I fins l’any vinent, que ja tenim unes quantes idees.
.
Més fotos de la Jornada
Facebook de Joan Pinyol



16 de juliol 2019

Com canvia una lletra!
Estudiar llengües mortes.
Estudiar llengües portes.
Estudiar llengües hortes.
Estudiar llengües fortes.
Estudiar llengües tortes.

15 de juliol 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre 13/16 Ramona

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
RAMONA

Des de ben petita, al costat de son pare a Móra la Nova, les vies del tren li desperten emocions contradictòries.  Ofereixen tot un món d'oportunitats i horitzons, però tracen una camí delimitat d'on no es pot sortir sense descarrilar. De son pare heretà l'ànsia fèrria de lluita contra la resignació, una paraula que descarta del vocabulari. Però la lluita, sovint, et taca de negre les mans i un es pregunta per què. Son pare, d'amagat, la deixava pujar a la màquina, tot i que s'embrutés les mans i el vestit.  Algunes taques mai no t'abandonen.  Tem que el dolor de la guerra tampoc. I una es pregunta per què.
.































RAMONA
Des de ben petita, al costat de son pare a Móra la Nova, les vies del tren li desperten emocions contradictòries.  Ofereixen tot un món d'oportunitats i horitzons, però tracen una camí delimitat d'on no es pot sortir sense descarrilar. De son pare heretà l'ànsia fèrria de lluita contra la resignació, una paraula que descarta del vocabulari. Però la lluita, sovint, et taca de negre les mans i un es pregunta per què. Son pare, d'amagat, la deixava pujar a la màquina, tot i que s'embrutés les mans i el vestit.  Algunes taques mai no t'abandonen.  Tem que el dolor de la guerra tampoc. I una es pregunta per què.

14 de juliol 2019

Papa, no vull que et tanquin a la presó, de Robert García Pano



Onada Edicions, 2019 
Sinopsi
Què faríeu si escrivíssiu un poema i, en llegir-lo, el vostre fill us digués: “Papa, això no ho publiquis. No vull que et tanquin a la presó”? Això li va passar a l’autor d’aquest llibre, qui, com a pare, va decidir recopilar els seus fotopoemes inèdits elaborats al voltant dels fets de l’1-O, per utilitzar-los de rerefons, sobre el qual edificar una obra singular que no deixarà indiferent cap lector.
Papa, no vull que et tanquin a la presó. A cor obert és una conversa de caràcter intimista, entre pare i fill. Construïda en un doble llenguatge (fotografia i poesia), on es fonen paraules i imatges, ens convida a una lectura pausada i reflexiva, mitjançant la qual cadascú es pugui fer les seves pròpies preguntes i trobar les seves pròpies respostes.
La por associada a aquelles primeres paraules fa de fil conductor al llarg de tota l’obra. Por d’expressar-se lliurement; por de les represàlies; por de no ser un bon pare o un bon fill, i de l’absència de valors. Por de la mort, però també por de viure entre absències, perquè, en realitat, aquest llibre parla de sentiments, d’emocions, d’inquietuds, de dubtes, d’anhels i, en definitiva, parla de tot allò que tots compartim, ja sigui des de la discrepància o des de l’afinitat..
En resum, és aquest un llibre d’amor.

13 de juliol 2019

Els límits del Quim Porta, amb Josep Pedrals, a Tortosa


Recital i xerrada de Josep Pedrals sobre el seu llibre Els límits del Quim Porta, Premi Ciutat de Barcelona
Forn de la Canonja 
(Carrer Tales Velles, de Tortosa)
15 de juliol de 2019
20 hores
Entrada lliure
Posteriorment tindrà lloc un sopar literari al preu de 15 euros (cal inscriure's al correu numenEbre@gmail.com )

L'acte està organitzat per diLLUMs d'arts al Forn i Òmnium Cultural Terres de l'Ebre

11 de juliol 2019

vessen al meu vidre

El plany que brolla aquest vespre
fa camins que vessen al meu vidre.
Tèrbol horitzó.
.
Inspirat en una pintura de David Sastre.