Línies antigues s'estenen als meus peus

Línies antigues s'estenen als meus peus.

Trepitjo ferm el teu dibuix abstracte,

camino amb certesa

pel relleu solcat dels teus anys.

Foto de Montse Subirats.

feliç dos mil Bean

Resum activitats 2019

Com cada any, m'agrada fer un resum per a recordar les activitats literàries que he dut a terme. És un bon exercici
.
Publicació del meu primer llibre infantil: Volem ser diables!
Participació en llibres col·lectius:
-Assassins de l'Ebre
-Bones confitures
-Pròleg del llibre Tortosa desapareguda.
Articles publicats a la Marfanta i Cop d'ull.
Penjar unes 35 vídeo lectures a Youtube.
Publicar més de 400 apunts en aquest blog, que mantinc actiu a diari des d'abril de 2007
.
Arribar a la 10a temporada del programa de televisió Tens un racó dalt del món a Canal 21 Ebre, amb una vintena més de programes gravats.
Arribar a la 14a temporada com a coordinador del Club de lectura de Tortosa.
Arribar a l'12a Jornada Literària de Cornudella de Montsant.
-Presentació de llibres com El laberint del dolor, de Francesc Valls Calçada.
Participar en diverses activitats, certàments, etc:
- Ràpita poètica.
-Poeta convidat a la 4a edició d'Els Ports natura i Art.
-Cafè literari amb Maria Carme Roca a la Fira del Llibre Ebrenc
-Participació a diverses presentacions del llibre Assassins de l'Ebre, com ara a les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta, a Tortosa, a Roquetes o a Falset.
-Homenatge a Víctor Canício a les Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta.
.
Activitats dins dels diLLUMs d'arts al Forn
-Coordinació amb l'amic Ricardo Gascón de les trobades mensuals al Forn de la Canonja, i de moltes activitats més dels diLLUMs d'arts al Forn cada cop amb més gent, i participació en diverses activitats on diLLUMs ha estat organitzador o col·laboradors:
-Numen, somni de l'Ebre.
-Versos  nostrats, a Campredó.
-Trobada d'autors a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús i coordinació de le smicropresentacions de llibres.
-Gerard Vergés: Ciències i Lletres.
-Homenatge a Manuel Pérez Bonfill.
-Jornades europees del patrimoni, amb acció poètica sobre Abu Bakr
-Ruta literàriaTrinitari Fabregat a Alcanar
-24 Diada dels castells
-Acció poètica del 2n Mercat Solidari d'art
.
I moltes altres petites o grans accions literàries, per fomentar la literatura i la creativitat, que procuro fer a diari a les xarxes socials o al carrer.

als paios, us agraden molt els papers, eh?

A la feina, un gitano em porta una de les  fotocòpies que li he demanat. Encara li falta documentació, però amb això ja puc fer avançar l’expedient. Ens coneixem de fa anys de tràmits diversos, hi ha certa confiança, i quan ja se n’ha anat unes passes, torna, i em diu, de bon humor: “Mira, no me’n puc anar sense dir-te una cosa; als paios, us agraden molt els papers, eh?”.

Conte de nadal, 6

Sis anys seguits ja és tradició nadalenca consolidada. Un cop més, Sílvia Tejedor em convida a llegir un conte de Nadal a la Cadena Ser Ebre, i com sempre m'acullo a un dels meus llibres preferits: Contes per telèfon, de Gianni Rodari. El 2014 vaig llegir La guerra de les campanes, el 2015, Un diumenge al matí, el 2016, Fris, fras, frus, el 2017, El país amb el des al davant. el 2018 El mag dels estels, i el 2019, El paleta de Valtellina.
Amb ells us desitjo bones festes, que la vida us regali molta il·lusió, i viceversa.

Princesa Kevin, de Michaël Escoffier

Princesa Kevin, de Michaël Escoffier

Il·lustracions de Roland Garrigue

Baula Edicions

Arriba la festa de disfresses a l’escola i en Kevin es vol disfressar de princesa. La seva germana li ha deixat un vestit, unes sabates de taló i unes quantes joies. Ha agafat el maquillatge de la seva mare, i ara en Kevin és una princesa.
La veritat és que no veu quin mal hi ha a disfressar-se així. Quan ens disfressem, és perquè no ens reconeguin, oi? Si no, disfressarse ja no tindria cap gràcia.
Ara, en Kevin és una princesa. Els altres ja se’n poden riure, que a en Kevin li és ben igual.

Càpsules de nanorelats a RadioSsssilenci

Maribel Gutiérrez fa una tria de nanorelats que recita en càpsules a RàdioSsssilenci de La Garriga.
Els podeu escoltar en aquest enllaç.

l'espectacle de la vida

Eduard Boada escriu un fragment de Per no perdre'm les molles al seu compte de twitter.
Em fa il·lusió, perquè potser és el llibre que més estimo; l'espectacle de la vida.

La terra que treballes

La terra que treballes

és l’arrel del teu destí.

Entre plecs t’ensorres,

i les hores de lluita i fang

esdevenen llar antiga.

I a les mans, clivells, que no se’n van.

Inspirat per una obra de Pere Jordi durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

Sentir-se derrotat, o créixer

Un nou article publicar a la Marfanta, dedicat amb afecte als xiquets d'un equip especial.
.
SENTIR-SE DERROTAT O CRÉIXER
.

Després de força temps d’insistir, el nostre fill aconseguí que la temporada passada l’apuntéssim a un equip de futbol. Tot i la nostra resistència inicial, claudicarem sense gaire recança, perquè és un xiquet actiu i vam pensar que la pràctica d’un esport li aniria bé.

Iniciàrem aquesta etapa sense cap altra ambició que s’ho passés bé, es desenvolupés físicament i fes amics (que no és poca cosa). La temporada començà acumulant derrotes una després de l’altra, però després d’una reordenació d’equips, el nivell passà a ser més similar, el nostre fill fou el segon golejador, acabàrem tercers, i vam viure força emocions.

Enguany encetem l’etapa d’alevins de primer any, coincidim amb companys de la temporada passada, i altres de nous. La cosa sembla més seriosa, estem federats i tenim  un carnet que ho acredita. Ens fa l’enganyosa sensació que els jugadors rivals sempre siguin alevins de segon any; de moment, comptem els partits per derrotes, i ocupem l’últim lloc de la classificació.

L’important és participar, diuen, però, no ens enganyem, als xiquets els agradaria guanyar de tant en tant. Molts es desmoralitzen (algunes mares i pares, també), i de vegades surten del vestidor plorant, fins al punt de plantejar-se deixar de jugar. Em dol a l’ànima, pobres, perquè els acabes agafant afecte a tots

La il·lusió que els xiquets hi posen és enorme, i se’ns encomana a nosaltres, que des de la grada empenyem amb totes les forces  per a ajudar-los a xutar. És comprensible que sentin impotència i frustració, però jo, que he sigut pare a una edat ja avançada, m’ho miro amb una altra perspectiva, intentant posar una mica de distància i sense tant neguit. Aprofito l’ocasió perquè aquesta circumstància adversa esdevingui un aprenentatge vital, una oportunitat per a reforçar el seu caràcter, per a ensenyar la importància de no defallir, la necessitat de fer-se costat els uns als altres quan les coses van maldades i, en definitiva, de créixer.

Això sí, el dia que guanyem, crec que ploraré d’alegria, sobretot per ells. No m’ho vull perdre i, per si de cas, procuraré estar allí al costat, aplaudint aquests petits somiadors de la vida. Som-hi, va per vosaltres!

Jordi Gilabert a Tens un racó dalt del món

Jordi Gilabert ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre. Parlarem del seu blog Port fangós, on des de fa dos anys difon la història del delta de l'Ebre, i de la seva primera novel·la, Adellà del riu, amb què guanyà el XXXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, ambientada a la guerra civil al Delta.  
Abans parlarem amb Josep Maria Virgili, popular a twitter gràcies a la seva campanya a favor del català, a través dels seus comentaris amb què corregeix lingüísticament els tuits sempre començant per "Si em permeteu".
I noves i velles seccions, com De pel·lícula, Cites literàries i Nanopoemes

El programa s’emet el 25 de desembre i l'1 de gener, a les 21 hores, i en diverses repeticions durant dos setmanes.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Que no s’aturi el vent

Que no s’aturi el vent

que el nostre rostre empaita!

Que no s’aturin les mans

quan són un clam de llibertat!

Que el nostre cos és la dansa,

que el nostre córrer ens fa grans.

Entre les línies de les teves dones

trobo les proves d’una profunda tendresa

Inspirat per una obra de Cinta Sabaté durant acció poètica al 2n Mercat Solidari d’Art 15/12/2019

la qualitat del somriure

Una mare a la gatzoneta al pont de la via verda sobre l’Ebre, fa una fotografia a sa filla, d’uns set anys, amb Tortosa de fons. La xiqueta adopta una postura que vol ser natural, recolzada amb els dos braços estirats damunt de la barana. El vent, omnipresent, li mou el vestit. La xiqueta intenta forçar un somriure mentre lluita contra les ganyotes que li provoca el sol de que l’enlluerna i presta atenció a les indicacions de la mare. De lluny veig que juntes comproven a la pantalla del mòbil els resultats. Deu haver fet diverses fotografies, segur, i hauran de decidir quina és millor, quina enviaran a son pare, o la iaia. La idoneïtat de l’enquadrament no serà tan decisiva com la qualitat del somriure, penso.

Skørdåt, de Xavier Rull

Skørdåt, de Xavier Rull

Sinopsi

 L'acció està ambientada al segle XXVII, en un Sistema Solar totalment saturat (tots els satèl·lits de Júpiter, Saturn, etc., estan colonitzats), corrupte i decadent.
És una ciència-ficció molt humana. És a dir, res d'extraterrestres ni robots autònoms. No hi ha invents científics rars (s'han inventat les coses justes perquè s'aguanti la trama; la majoria de tecnologies que hi surten són reals avui dia o estan en desenvolupament). I els herois cauen ferits (en això són més Cid que Rotllan: en les cançons de gesta medievals, Rotllan mata vint enemics de cop --com 007, que li disparen trenta i
no el toquen però ell mata els trenta sense despentinar-se--; en canvi, el Cid lluita contra un sol enemic i a més és ferit per l'enemic.
"Skørdåt" no significa re. És un mot inventat. És el nom de la nau. Vaig buscar una grafia nòrdica per tal d'accentuar la sensació de llenguatge futur.

CONVERSES AGAFADES AL VOL

CONVERSES AGAFADES AL VOL

En una vorera de Tortosa, un operari de telefonia està assegut a la vora d'un pou

de registre obert, i parla amb un altre que deu estar dins:

-És un 2x1 o un 1x2?

Es veu que l'ordre dels factors sí altera el resultat en les telecomunicacions.

Superratolí i el robatori del Gran Formatge..., de M. N. Thal

Superratolí i el robatori del Gran Formatge..., de M. N. Thal

Il·lustracions de Mark Chambers

Baula Edicions

ÚLTIMA HORA!
La notícia del robatori del Gran Formatge s’estén com la pólvora per Ratòpolis. Qui ha estat el roí rosegador que ha robat aquesta magnífica menja? Podrà el nostre heroi emmascarat, en Superratolí, capturar el malèvol malfactor abans que no sigui
massa tard?

Tortosí i ebrenc

Un altre article publicat a la Marfanta. 

.

TORTOSÍ I EBRENC

.

Fa unes nits, al programa Més 324, durant una entrevista a Maria Climent sobre el seu llibre Gina, Xavier Grasset va preguntar-li sobre el fet que la novel·la estigui escrita en “ebrenc”. L’endemà, en una apunt a facebook, Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura, puntualitzava que: “L’ebrenc no és cap dialecte. El dialecte és el tortosí, concretament és un subdialecte del nord-occidental”. 

Deixant de banda el nom oficial que tingui el dialecte, aquest comentari ha despertat una reflexió que fa temps que em faig sobre les paraules ebrenc i tortosí i, més concretament, sobre Tortosa i les Terres de l’Ebre. I avanço que aquesta reflexió, jo que he vingut de fora, la faig de la més profunda estima per una ciutat i un territori que considero meus.

Però abans de vindre, reconec que només coneixia de referència aquestes comarques que ara anomenem Terres de l’Ebre, i sobretot gràcies” a la marca “Tortosa”. Quan era petit, per exemple, recordo haver estudiat que el riu Ebre desembocava a Tortosa.

El potencial de Tortosa ho cobria tot, i donava nom al que pràcticament era un imperi que arribava més enllà del que estrictament anomenem Terres de l’Ebre. Tortosa, la ciutat d’història antiga, la diòcesi d’enorme influència, l’oligarquia que imposava el seu poder a tot el territori de manera aclaparadora, que mirava el seu extens domini una mica per damunt de l’espatlla.

Amb els anys he comprovat com s’ha patit aquest domini amb cert ressentiment. Però els temps canvien. Arran de les lluites per defensar el territori, promogudes per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui mai agrairem prou la seva tasca, les Terres de l’Ebre van començar a prendre consciència de si mateixes, a estimar-se, a adonar-se que la suma de totes i de tots, de cadascun dels pobles i ciutats, és la nostra força. En el món literari, per exemple, fou decisiva la creació de la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre.

I la paraula “ebrenc” comença a agafar força, la gent se la fa seua, i arreu de Catalunya s’adonen que existim.

I Tortosa ja no té el pes específic d’abans. Tortosa ha d’assumir el nou rol que li correspon, com a capital indiscutible de les Terres de l’Ebre, però sense estèrils orgulls i amb generositat, fent que tot allò que sigui ebrenc esdevingui la seua força. I crec que ho estem fent.

Converses agafades al vol.

Converses agafades al vol.

Dues dones grans parlen en sortir de la perruqueria. Una diu: “per a fer de criada, ja estic bé tot sola”.

#literaturaalcarrer

#nanocontes #literaturaalcarrer

Deixant rastre del meu pas.

Desdefinicions (freeternitat)

Freeternitat. Tenir tracte fraternal amb qui et doni la gana.

Destins

"Quan mira fotos dels vells temps li sembla increïble que l’haguessin acceptat a la banda amb aquella cara de bon xiquet; més aviat semblava un crio fent la primera comunió que un delinqüent juvenil. Segur que el prestigi del seu cognom va ser decisiu a l’hora d’admetre’l, perquè si no, no s’ho explica. Primer només feia encàrrecs sense importància, com deixar rates mortes a la porta de les cases, però a poc a poc, gràcies a la seva intel·ligència i als coneixements de tàctiques apresos en llibres d’història, va anar guanyant cert prestigi. El seu tarannà dialogant, fins i tot en una colla de brètols, era idoni per a no guanyar-se enemistats, molt perilloses en un gremi on les antipaties es curen amb forats de bala. I així, sense aixecar la veu, el van fer cap de la banda."

.Fragment del conte Destins, inclòs al recull Una sortida digna.