Part de la cuina abans conegut com "el lloc de la torradora", i que ara estirilitza i escalfa el nostre futur.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 57 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
25 comentaris:
Un futur ben present, no? :-))
Es petit pero necesita el seu lloc.
M'encanta la foto. Una abraçada.
I avui fa una setmana!
Com canvien les coses, eh? :)
I més llocs que deixaran de ser "el racó de ..." i que passaran a ser "El racó d'en Marc"!!! :-)))
Molt bonica la foto.
I després vindrà el racó de les joguines, el racó dels peluix...
A gaudir! que no us adonareu i d'aquí quatre dies el teniu a la universitat! :)
Que, com va la son...?
Aprofiteu tots els segons, encara que siguin de matinada, que el temps passa que no te'n adones.
És veritat que la cuina és un dels primers llocs que ocupen, i espera't que després vindrà la trona, el calaix pels pitets,... I al final no ens queda ni el raconet del sofà :?
Segur que adora aquest lloc.Bon profit per en Marc !!
I han llocs que sens fan o els fem prioritaris i de vegades la prioritat deixa lloc a un altra de més necessària. Es poden trobar bones solucions quan hi ha bones ganes i ens apreten. Cedim el lloc a gust i amb alegria poc continguda. Anton.
fan molta gràcia aquests canvis
Està bé adonar-se dels canvis, ens en porten tants!
Són canvis dels que valen la pena. Si vas recollint-los tots, a poc a poc faràs un gran ramell de felicitats petites.
Que bonic, íntim i tendre, la cosa més bonica que li passa a un a la vida, i no és pas una felicitat petita, tot i que de mida sí...
A disfrutar de l'amor que creix proporcionalment i exponencialment a la criatura!
Petons als tres!
He estat força temps desconnectada i veig que hi ha novetats! Moltes felicitats! Com més petits més grossos els embalums que porten associats, però què carai, fa una il·lusió... Gaudiu-ne tot el que pugueu: són una sorpresa constant!
Algú t'ha dit que aviat anirà a la universitat... ho veus molt lluny però en realitat, passa el temps volant! I quan se'n van a la Universitat penses... però si va ser ahir que va començar la llar d'infants! I mires els àlbums de fotografies i t'adones que passa el temps volant!
Una invasió subtil :)
i cada dia anirà ocupant racons nous!
Ai! mira, que m'estàs tocant la fibra eh? mira que em presento a ca vostra i començo a fer biberons!
Que això no es fa, em sents? que tinc mono!!!!!!!!!
M'ho van piolar ahir, que teniu casa vostra una mica més poblada!!!
Quina il·lusió i quina sort!!!
Enhorabona!!!
M'ho van piolar ahir, que teniu casa vostra una mica més poblada!!!
Quina il·lusió i quina sort!!!
Enhorabona!!!
... i escalfa el nostre futur?
Em ve al cap aquesta frase:
(Viure del cuento = viure dels pares per després viure dels fills)Pretens viure d'en Marc?!?
Ets un fenomen tu, eh?
;-)
No sé què passa que, darrerament, cada vegada que entro en aquest blog surto amb un somriure "embobat" i tendre :-)))
Per cert... algú em pot dir on és la torradora? Anava a preparar el berenar i...
Publica un comentari a l'entrada