"Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem".Així comença un dels grans èxits de la literatura catalana dels últims anys, La pell freda. Potser no ens allunyem mai del tot perquè l’odi ens persegueix, perquè potser ens odiem a nosaltres mateixos, perquè no deixem mai enrere els monstres que ens acompanyen al lloc més allunyat del món.
El protagonista d’aquesta novel·la intenta fugir dels homes i accepta la plaça d’oficial atmosfèric a l’illa més remota i solitària de l’oceà. A les primeres pàgines, l’autor descriu l’illa amb aquestes paraules: frontera gèlida, terra esclafada, consistència megalítica, illa minúscula i escombrada. En aquest últim reducte d’humanitat, o d’inhumanitat, només trobarà la "companyia" del tècnic en senyals marítims Batís Caffó, emmurallat al far que es convertirà en la fortalesa on lluitaran contra els monstres que envolten l’illa i el seu món interior. Però la presència d’aquests monstres de pell freda no fa incloure aquesta novel·la en el gènere de ciència ficció, sinó més aviat en la psicològica. Existeix una illa física i una illa individual de cadascun dels seus habitants, de la qual mai se’n podrà sortir.
Serà un plaer poder comentar el significat de l’illa, dels monstres, del far i tantes altres coses amb el seu autor, el proper 31 de març en motiu de la reunió del Club de Lectura de Tortosa.
7 comentaris:
Tothom vivim en una itlla ben cert en lloc d'aigua estem rodeixayts de perjudicis, ilusions, pors....
Pregunteu-li si no hi ha un cert homenatge a Lovecraft en al seva novel.la.... I feliciteu-lo per la trama. Ara veig que Batis Caffó sembla derivar de batiscaf, el sunmarí aquell...
una molt bona novela encara un servidor també tenia la pell freda i encara sortien sers de l'aigua, quin pànic !!!
Em va agradar i em va enganxar el cúmul de sensacions estranyes que m'anava desvetllant, una lectura que no oblidaré...
Segur que us passareu molt bé amb l'Albert, és una persona que té moltes coses per explicar.
Un llibre excel·lent, la veritat!
Me l'he llegit dos cops, un perquè ens el van donar com a llibre obligat a batxillerat i l'altra perquè em va encantar. Per això també em vaig llegir Pandora al Congo, i com no, no em va defraudar...seguia amb la mateixa línia, la mateixa expectació, amb moments de tensió inebitables. En definitiva, molt bon escriptor i dos llibres boníssims. Llàstima que no vaig poder vindre a Tortosa...
Just l'acabo de llegir, el cert és que no sabia si deixar-lo a mitges o arrivar al final dons hi ha una part que és fà monotona. Sort que vaig optar per la segona i em va encantar. I em costa imaginar-me l'Aneris?
Publica un comentari a l'entrada