La Mona sempre em porta records i olors de ca la padrina, sabors de xocolata negra, figures d'animals que em seduïen plantats al mig d'un gran pastís. Les fotos són en blanc i negre, però les imatges que recordo mantenen el color de la fruita confitada, dels trossets d'ametlles, de la il·lusió intacta.
la biblioteca d'isak dinesen a rungstedlund
Fa 31 minuts
7 comentaris:
Què ho són d'importants, els records!
I si, a més, ets capaç de mantenir la il·lusió, ja no es pot demanar res més.
Salut i sort!
La mona també per mi es records tradició igual que les garlandes del ram.
ens hem ben atipat ... saslut
Quin escrit més entranyable! I la foto... parla sola.
Tu ets el petit?
I que n'havia menjat de mones regalades per els padrins. La foto transmet molt bé aquella tradició.
Publica un comentari a l'entrada